MADRIDZapatero prova de tornar a ser ZP, la marca electoral que l'any 2004 va mobilitzar els espanyols contra l'Espanya antipàtica de José María Aznar. Amb una política econòmica lligada de peus i mans per Brussel·les, el secretari general del PSOE confia en un perfil més ideològic que, sobretot, no toqui la butxaca dels ciutadans. Ahir va reivindicar les seves polítiques en igualtat de gènere, acompanyat per mig centenar de candidates i de les ministres del seu govern.
L'objectiu és evitar una debacle el 22-M equiparable a la del 1995, que tindria unes conseqüències emocionals i polítiques devastadores per als militants socialistes.
A les municipals de fa setze anys, la dreta espanyola va capgirar la truita per primera vegada. El PP va obtenir el 35,27% dels vots i el PSOE es va quedar amb el 30,84%: va ser el preludi de la primera victòria d'Aznar, l'any següent. La derrota socialista en aquells comicis locals va ser dura de pair perquè, més enllà del fred percentatge de vot, el partit que liderava Felipe González va passar de governar en 27 capitals de demarcació a fer-ho només en cinc (tres de les quals eren del PSC). I el poder autonòmic es va limitar a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Les enquestes tornen a transitar per aquells camins i ZP vol esquivar, com sigui, la fotografia perquè, si es produís, Mariano Rajoy tindria més arguments per exigir eleccions generals anticipades.
Segons l'última enquesta del CIS, el desgast del PSOE és menor entre les dones que entre els homes. Potser per això, Zapatero es va envoltar ahir d'algunes de les dirigents més destacades del seu partit per reivindicar el perfil més progressista i proclamar que el seu govern ha estat l'abanderat de la lluita contra les desigualtats de gènere. Va dir que estava "raonablement orgullós" del seu "full de serveis" i el va contraposar al de Mariano Rajoy, "inèdit" en aquesta qüestió. Sembla clar, poques hores abans d'encetar la campanya, que els socialistes provaran de situar el debat en l'eix dreta-esquerra i contraposar dos models de societat perquè la defensa de l'estat del benestar caigui cap seu cantó tot i la crisi.
Poder femení
Zapatero sap que aquell malson del 1995 que ara cal conjurar també tenia un marcat caràcter femení perquè moltes de les grans alcaldies que va conquistar el PP van tenir les dones com a protagonistes: Soledad Becerril a Sevilla, Celia Villalobos a Málaga i Luisa Fernanda Rudi a Saragossa, entre altres. Ahir, sense parlar de colors polítics, va dir que està més segur quan una dona dirigeix la cultura o l'exèrcit. Totes les mirades es van fixar en la ministra de Defensa, Carme Chacón, present en l'acte. La lluita sucessòria al PSOE apareix a la més mínima.
Ara, però, la prioritat és resistir el 22-M i Zapatero participarà en deu actes de campanya, el primer aquest divendres a Lleó, la seva terra. Castella-Lleó és, segons dirigents socialistes, "un pantà" molt quiet on el vot del PP (49,41%) sembla imbatible. El repte és consolidar les quatre capitals de província on governa i consolidar el candidat autonòmic, Óscar López, un jove dirigent que ha crescut a l'ombra de José Blanco i amb molta carrera per endavant.
El dic de contenció per controlar les fugues d'aigua l'aniran bastint, al costat de Zapatero, els màxims dirigents del PSOE. El vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, participarà en catorze mítings, i Carme Chacón, en tretze. Només Catalunya quedarà fora d'aquest tour , tot i que Barcelona, la principal ciutat governada pels socialistes, podria passar a mans de CiU. Ja fa temps, però, que Ferraz actua com si la capital catalana no fos cosa seva.
El record del 1995 també és molt viu a les files populars. Si el termòmetre autonòmic serà Castella-la Manxa, en el món municipal la batalla més aspra serà a Sevilla. El PP, que ja va guanyar fa quatre anys però no va poder governar, posarà ara tota la carn a la graella per tornar a l'alcaldia i erosionar, encara més, el socialisme andalús, dividit en guerres fratricides i ferit pels casos de corrupció. Per això Rajoy farà l'enganxada de cartells a Sevilla, aprofitant la Feria de Abril. El PP té motius electorals per estar de festa.
