Zapatero i Rajoy es veuen les cares per últim cop
MadridS'ha acabat un cicle a la política espanyola. L'epíleg serà la setmana que ve, quan el president José Luis Rodríguez Zapatero protagonitzi el seu sisè i últim debat de política general amb Mariano Rajoy com a cap de l'oposició. Si no hi ha un avançament electoral i els comicis espanyols són a la primavera, el següent cara a cara d'aquestes característiques serà l'any 2013. Totes les enquestes diuen que el líder del PP ocuparà la bancada del Congrés destinada als membres de l'executiu. Qui serà el cap de files socialista ja no està tan clar. Aguantarà Alfredo Pérez Ru-balcaba si la patacada electoral té les dimensions de la derrota del 22-M? Optarà Carme Chacón per ser el veritable relleu generacional al PSOE? En política un any i mig és molt més que una eternitat.
El president més qüestionat
Zapatero obrirà el debat dimarts al migdia i reclamarà "un esforç de responsabilitat col·lectiva" per sortir de la crisi. El cara a cara amb els grups parlamentaris tindrà lloc la tarda de dimarts i dimecres al matí. A diferència d'anys anteriors, les propostes de resolució -les conclusions del debat- no es deixaran per la setmana següent sinó que s'analitzaran i es votaran dijous. Cada grup en pot presentar un màxim de 15, és a dir, 90 en total. El nombre d'iniciatives que aconsegueixi pactar el PSOE amb els altres grups serà una fotografia importantíssima per saber amb quin suport compta l'executiu espanyol i si té marge polític per poder estirar el mandat fins al març. A Madrid ningú descarta al cent per cent que les eleccions siguin a l'hivern i, si fos així, ja ni tan sols hi hauria un duel parlamentari entre Zapatero i Rajoy per provar de tirar endavant els pressupostos del 2012.
Amb aquest paisatge de fons, el debat que comença dimarts està destinat a ocupar un lloc privilegiat a les hemeroteques. El president espanyol hi arriba molt desgastat per la gestió de la crisi econòmica, lluny de la jove promesa de la socialdemocràcia que proclamava l'any 2001, quan es va estrenar en aquest tipus de cara a cara contra un José María Aznar amb majoria absoluta. Ara gairebé un 60% dels espanyols creu que la seva feina al capdavant del govern és dolenta o molt dolenta segons dades del CIS. Ni els casos de corrupció a les acaballes del felipisme ni la guerra il·legal d'Iraq havien castigat tant un executiu. Conscient que el camí ja és irreversible, Zapatero està decidit a acabar les reformes en un procés d'immolació política que va començar el 12 de maig de l'any passat, quan va anunciar un dràstic paquet de mesures per estalviar 15.000 milions en dos anys, un gir radical en la seva política. "Seguiré el camí, costi el que costi i em costi el que em costi", va sentenciar ara fa un any. El preu electoral que els socialistes han pagat a les eleccions autonòmiques i municipals del maig ha estat molt alt, tant que fa uns dies, per primera vegada, va reconèixer en públic que el PSOE "pateix" amb les mesures que ell pren.
La Moncloa treballa en un discurs de balanç dels resultats aconseguits per contenir el dèficit i aturar les mossegades dels especuladors, que fins ara s'han estat frenant, i no descarta anunciar noves mesures d'acord amb la disciplina severa que marca Europa. La gran prioritat de l'executiu és culminar reformes com la negociació col·lectiva o el sistema financer, i aquí l'abstenció discreta dels nacionalistes és clau per assolir-ho. Les propostes de futur, centrades en temes socials per provar de retenir el votant tradicional socialista, es deixen en mans del candidat Rubalcaba, en un repartiment de papers calculat. El grup parlamentari socialista nega amb rotunditat que el vicepresident intervingui durant la sessió, però és una possibilitat que no es pot rebutjar fins al final. Hi ha precedents de cops d'efecte a l'últim minut: l'any 2002, Zapatero, líder de l'oposició, va pujar per sorpresa a la tribuna d'oradors per defensar l'esmena a la totalitat als pressupostos quan Jordi Sevilla, responsable d'Economia del PSOE, ja s'hi encaminava.
Si Brussel·les i Berlín seguiran el debat ben atents, també ho faran milers d' indignats espanyols que volen que se'ls escolti. Les circumstàncies van fer que l'any 2004, quan ZP va arribar al poder, els joves al carrer li reclamessin que no els fallés. Set anys i una crisi brutal més tard, milers de persones es manifesten i certifiquen el fracàs d'aquell desig. L'esquerra exigirà a Zapatero que els doni alguna solució.
La pau a Euskadi
El procés de pau a Euskadi, vell protagonista de debats anteriors, ha passat a segon pla, si bé el final d'ETA sembla més a prop que mai. La consolidació democràtica al País Basc és l'última bona carta que pot jugar mínimament Zapatero des d'ara fins al mes de març.
El Partit Nacionalista Basc, que pot decidir si deixa caure Zapatero abans d'hora, té molt present aquest escenari. El grup que lidera Josu Erkoreka a Madrid -un dels noms amb més futur dins de la formació- tem que una eventual victòria del PP per majoria absoluta engegui a dida el que s'ha aconseguit fins ara amb la presència de nou de l'esquerra abertzale a la vida institucional. Zapatero, conscient que en aquest afer el més recomanable és el silenci, treballa amb discreció. El líder popular, Mariano Rajoy, també ho sap i no ha secundat el clam del Tea Party mediàtic madrileny que li reclama mà dura amb la presència de Bildu als ajuntaments.
Ara més que mai, Rajoy fa equilibris a la corda fluixa per no espantar ningú. En el debat al Congrés oscil·larà entre ensenyar la targeta vermella a la gestió global del govern espanyol i la necessitat de reforçar un perfil presidenciable, i així avançarà el full de ruta per activar la recuperació de l'economia, obrir l'aixeta del crèdit a les empreses i combatre l'atur. Des de l'últim debat de política general, el PP ha augmentat la distància respecte al PSOE del 6,3% al 10,4%, segons el baròmetre del CIS. L'objectiu dels populars ara és modular el discurs per buscar la centralitat. Mariano Rajoy ha anat deixant enrere les qüestions espinoses que els allunyen dels partits nacionalistes, com ara l'Estatut, i se centra només en l'economia, àmbit en què troba receptivitat en CiU o el PNB. Ara bé, tant el PP com IU no s'han estat de carregar contra les suposades concessions de Zapatero a aquests partits amb l'objectiu de superar el primer tràmit de la negociació dels convenis, un clàssic recurrent en la política espanyola. Són els ingredients d'un debat que servirà per fer balanç d'un final de cicle.
