Crònica 28/06/2011

Zapatero agraeix el suport de CiU transferint vuit hospitals

El suport de CiU a Zapatero va tenir ahir una contrapartida: la cessió de l'Estat a la Generalitat de la titularitat de vuit hospitals. Mas-Colell els vendrà per reduir dèficit, però mantindrà el pla d'ajust.

R. Tugas / M. Codolar
2 min
Joaquim Nadal, Salvador Alemany, Oriol Pujol i Francesc Homs al col·loqui d'Artur Mas.

Barcelona / Madrid.El Govern respira una mica més des d'ahir, després que el Congrés aprovés una esmena de CiU a la reforma de les pensions conforme l'Estat transferirà a les autonomies els hospitals de la Seguretat Social que ja gestionen. Catalunya obtindrà la cessió de la titularitat de vuit centres que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, vol fer servir per obtenir uns 300 milions extres que li permetrien acostar-se més a l'objectiu de dèficit, tal com preveia el seu pla d'ajust.

El diputat nacionalista Carles Campuzano va tancar la negociació fa una setmana i la desvincula de l'abstenció que va permetre al PSOE aprovar dimecres la reforma de la negociació col·lectiva, tot i l'evident proximitat dels acords. Mas-Colell està satisfet, però encara no vol dir blat i espera la transferència "com més aviat millor".

Malgrat aquest bri d'aire, Artur Mas va apostar en un esmorzar amb empresaris organitzat per l'auditoria Price Waterhouse Coopers per mantenir el model d'una administració pública cada cop més residual que deixi via lliure per invertir a la iniciativa privada, també en serveis socials. L'impuls privat del primer tren i de les autopistes catalanes, així com l'alt nivell de concertació de serveis com l'ensenyament o l'atenció a la gent gran i als discapacitats van servir a Mas per afirmar que "Catalunya és un país i una societat especialment ben preparats per abordar la col·laboració de l'espai públic i el privat", i va afirmar que ho vol aprofitar.

Va dir que "durant un any i mig" el Govern no podrà incentivar amb els seus recursos la inversió i el consum, una tasca que reserva a les empreses. Mas, però, es compromet a facilitar la feina generant "confiança", tot i que comporti mesures impopulars. I va deixar clar que no veu vàlida la via keynesiana : "Aquella teoria que diu que quan els privats fallen ja vindran les administracions i farem inversions, construirem infraestructures i gastarem per aquí i per allà i arrossegarem i tirarem del carro no serveix".

El seu model passa per retirar l'administració d'aquells àmbits en què no sigui necessàriament més "eficient" que l'empresa privada o el tercer sector. El Govern, per Mas, tan sols es reservaria el monopoli de la força i la política fiscal, però també de la garantia d'equitat. "El mercat assigna bé els recursos, però no la justícia social i l'equitat", va afirmar, i va alertar d'un possible "excés d'ideologia" que esbiaxi l'anàlisi.

La plasmació pràctica d'aquesta recepta liberal implicaria una oferta privada de serveis socials -de forma concertada o no- amb un "control de qualitat" per part de l'administració. I, com a avançaments de cara als pròxims mesos, aquesta política comportarà la privatització de la gestió de l'aeroport del Prat després d'un concurs públic i la construcció d'infraestructures amb capital privat a través de concessions.

Com era d'esperar, aquesta via no agrada a l'esquerra, i el secretari general d'ERC, Joan Ridao, va criticar que Mas vulgui " justificar les retallades dient que no hi ha diners i així procedir a la privatització de serveis bàsics". Va recordar que el tripartit també col·laborava amb el sector privat, però lamenta que en el cas de Mas darrere hi hagi "un model ideològic conservador i de dretes".

stats