Zapatero se la juga a les grans ciutats
A Espanya hi havia la llegenda política que qui guanya les eleccions municipals arriba l'any següent a la Moncloa. Fa 4 anys això no va ser així: el PP va ser el partit més votat en pobles i ciutats i, en canvi, el PSOE va tornar a vèncer a les generals. Tot i això, els comicis locals, i sobretot els resultats a les grans capitals, continuen tenint una dimensió simbòlica que va més enllà del seu àmbit: les eleccions del mes de maig seran l'examen parcial a què se sotmetrà José Luis Rodríguez Zapatero per constatar si, com diuen les enquestes, els socialistes passen per un dels moments més crítics a ulls de la ciutadania (l'últim baròmetre del CIS, que es va fer públic dimarts, atorga un avantatge de 10 punts al partit de Rajoy). Aquest cap de setmana a Sevilla els socialistes posen a punt la maquinària per aguantar el xàfec.
Resistir és vèncer
El secretari general del PSOE ha assegurat que ell no condicionaria a aquests resultats electorals la decisió sobre si repetiria com a candidat el 2012. El cert, però, és que els alcaldes i els barons territorials del partit tenen molta por que la campanya s'acabi convertint en un referèndum sobre la gestió del govern de l'Estat. Encara que no ho reconeguin en públic, passi el que passi, el PP i el PSOE interpretaran el desenllaç en clau estatal, amb la mirada posada en ciutats on els resultats es preveuen frec a frec, com Barcelona, Sevilla o Saragossa. Altres capitals, com Madrid i València, difícilment canviaran de mans perquè tenen majories clares conservadores. A les dues Castelles hi ha un equilibri: 8 capitals són del PP i 6 dels socialistes.
El PSOE no té gaires esperances de millorar respecte de fa quatre anys. L'objectiu és mantenir-se i provar de frenar l'erosió de la crisi en aquells municipis on governen. Si ho aconsegueixen, això pot donar una certa tranquil·litat al president del govern espanyol per agafar distància, espolsar-se les pressions i decidir el seu futur.
Per això els socialistes provaran d'esquivar tres riscos: que el PP instauri un clima electoral de plebiscit sobre la gestió de Zapatero, que una eventual derrota sigui molt més dura que les dels últims anys i, sobretot, que se li escapin de les mans algunes de les ciutat far del socialisme allà on tenen més presència, a Catalunya i a Andalusia.
Andalusia, pilar emocional
La capital catalana és la ciutat més gran de l'Estat governada per un socialista. La personalitat pròpia del PSC, i l'ecosistema tan particular de Catalunya, poden esmorteir la patacada. A més, si els socialistes conserven Lleida, Tarragona i Girona -en aquesta última la disputa serà intensa-, compensarien el cop polític. Ara bé, el cas de Sevilla serà el gran termòmetre. A les últimes eleccions municipals el PP ja va guanyar, però la suma dels vots del PSOE i d'IU va decantar la balança a favor del socialista Alfredo Sánchez Monteseirín, que no repeteix. Els populars han posat tota la carn a la graella perquè el seu candidat, Juan Ignacio Zoido, tingui la majoria per governar. Per a Rajoy Andalusia és prioritària. Es tracta de la comunitat autònoma amb més població i on el PP ja governa en 5 de les 8 capitals, tot i que el 2007 va guanyar en vots a totes i per tant amb possibilitat de ser hegemònic a las grans ciutats. A més, Andalusia és, amb Catalunya, la reserva de vots més important dels socialistes a les generals i el seu pilar emocional.
No és en va que Zapatero tanca avui la convenció municipal a Sevilla, on per al PSOE comença la resistència i per al PP la reconquesta.
