MadridLa batalla de Catalunya al Tribunal Constitucional no es va acabar amb l'Estatut. Vindran nous embats, la majoria promoguts pel PP, però d'altres pel govern espanyol, com el recurs per la llei de consultes. El dic de contenció, però, serà una mica més sòlid. Un partidari de les tesis més flexibles, el magistrat Pascual Sala, va ser escollit ahir nou president de la institució. El seu número 2 serà el català Eugeni Gay. Tot dos van defensar la legalitat de l'Estatut -i es van oposar a l'agressivitat de la sentència contra la idea de nació del preàmbul- i ara tenen la responsabilitat de liderar la nova etapa amb majoria progressista al ple de l'alt tribunal.
Rodríguez Zapatero ha aconseguit imposar-se i evitar que el TC torni a fer trontollar la seva acció de govern. Queda un any de legislatura i el president espanyol no vol més sobresalts dels imprescindibles.
Sala (València, 1935) és el primer jutge de carrera que assumeix la presidència de la institució. Tots els seus antecessors eren catedràtics. Sobre la taula, la fins ara presidenta, María Emilia Casas, li deixa moltes carpetes de deures pendents, algunes de les quals són herència directa de la sentència de l'Estatut de Catalunya, com els recursos que va interposar el PP i la defensora del poble contra el Codi de Consum o la llei del cinema. En el terreny més simbòlic, la nova majoria progresssista també haurà de dictaminar si la decisió del Parlament de Catalunya a l'hora de prohibir les corrides de toros s'ajusta a la llei o no.
Un número 2 català
Hi ha un llarg reguitzell de plets que tenen Catalunya en el punt de mira i que ahir ja va denunciar el nou vicepresident del Constitucional. Eugeni Gay (Barcelona, 1946) va exigir, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que els partits polítics "no converteixin el Tribunal en una nova cambra [legislativa], perquè en alguna ocasió se n'abusa una mica".
Gay, que havia estat president del Consell General de l'Advocacia Espanyola i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, substitueix com a vicepresident el conservador Guillermo Jiménez, que va plegar quan el Senat va renovar el terç de magistrats del qual ell formava part.
El canvi de l'un per l'altre demostra a la perfecció com han canviat els equilibris dins d'aquest organisme, que ha fet anar de corcoll Catalunya durant tant de temps. Jiménez era un dels integrants del "trio de La Maestranza", els tres magistrats del TC que van ser retratats durant el debat de l'Estatut a la plaça de toros de Sevilla, puro en mà. Els altres dos eren Manuel Aragón i Ramón Rodríguez Arribas. El fracàs de la seva estratègia de duresa contra el text català els ha acabat passant factura. Tots dos aspiraven a assumir la presidència i la vicepresidència, i no se n'han sortit.
A Catalunya, Gay és ben vist per CiU i PSC, si bé va ser nomenat pel PSOE el 2001, en el marc d'un gran acord entre populars i socialistes. Les seves profundes conviccions religioses poden topar ara amb algunes de les lleis estrella de Zapatero pendents de recurs, com la dels matrimonis homosexuals o la llei de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Ara, el Congrés
La designació de Sala i Gay pot fer alleugerir l'acord entres els dos grans partits espanyols per renovar el terç que depèn del Congrés i que ara està bloquejat. Quan entrin els quatre nous magistrats, les forces internes s'equilibraran, si bé es mantindrà la majoria progressista. Serà aleshores quan, si Zapatero compleix el pacte amb José Montilla, entrarà al TC Eliseo Aja, president del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.
