Un acord perdedor
El president dels Estats Units, Barack Obama, i els republicans van arribar ahir a un acord que evita una suspensió de pagaments del país però al cost de perjudicar la recuperació econòmica mundial.
Washington.La crisi del deute públic americà s'acaba sense cap guanyador i amb un perdedor clar: els Estats Units. Els polítics de les dues bandes han aconseguit salvar el país d'una terrible suspensió de pagaments però les seves múltiples picabaralles dels últims dies han deteriorat la imatge de la primera potència mundial i la credibilitat de la seva economia. Un preu que també van pagar ahir la majoria dels mercats borsaris de tot el món. A Europa, els índexs de Milà i Madrid van patir la pitjor jornada del 2011 i les primes de risc dels seus països van registrar nous màxims.
Els Estats Units han evitat una fallida i, molt probablement, la pèrdua de la màxima qualificació, la famosa triple A, pels seus bons. Però la seva economia continua dèbil, tal com demostren el tímid creixement de l'1,3% del segon trimestre i la caiguda, ahir, de l'activitat industrial al pitjor nivell des de fa dos anys. Així, el conflicte polític viscut per l'augment del sostre del deute no ha fet res més que agreujar la situació.
L'acord de mínims negociat in extremis per Obama i els republicans diumenge no satisfà ningú però els lliura de la vergonya. De fet, és segurament aquest pudor el que farà que els legisladors més moderats dels dos partits del Congrés donin el vistiplau al pacte. Al tancament d'aquesta edició, les dues cambres encara no havien votat l'acord però els seus líders, el republicà John Boehner i el demòcrata Harry Reid, es van mostrar convençuts d'obtenir els vots necessaris. Això sí, s'esperava l'oposició del Tea Party i de l'ala esquerra del Partit Demòcrata a la cambra baixa.
Ni guanyadors ni perdedors
Els republicans es poden creure vencedors d'aquesta negociació perquè han aconseguit que el sostre del deute s'apugi a canvi de grans retallades i sense tocar ni un pèl els impostos. A més, la despesa pública i la dimensió de les institucions de govern acapara i acapararà el centre del debat polític del país en els pròxims mesos, cosa que els beneficia electoralment. Tot i així, la seva imatge en surt malparada per la seva posició radical i gairebé irresponsable durant la negociació. El partit sembla segrestat pels ultraconservadors del Tea Party i és molt probable que els votants independents els passin factura. A més, l'autoritat del seu líder al Congrés, John Boehner, ha quedat en entredit davant la dificultat que va tenir per aprovar el seu projecte pel deute.
El president Obama i els demòcrates, per la seva part, respiren tranquils perquè l'extensió del deute no es tornarà a votar el pròxim gener i el govern tindrà les arques plenes fins al 2013, després de les presidencials. Però han estat clarament els que més han cedit per arribar a un acord. Aquesta capitulació ha provocat les ires de les bases del partit i un desgast polític del president. La seva popularitat es troba sota mínims, amb un 41% d'aprovació, la mateixa que va tenir l'estiu passat durant el vessament al golf de Mèxic. Obama es pot recuperar, com ja ha fet altres vegades, però haurà d'aconseguir iniciatives contundents per millorar el creixement de l'economia i rebaixar el tossut atur del país, que segueix en el 9%.
Dos augments diferents
El sostre del deute públic dels EUA s'augmentarà en dues tandes i a un alt preu per a Obama, ja que apujar el límit del deute era un procés rutinari que s'havia fet 77 vegades al llarg de la història. Tot i la reticència dels demòcrates a les retallades, el gran endeutament del país -14,3 bilions de dòlars- fa necessària una reducció de la despesa pública. Això sí, l'obstinada oposició dels republicans a apujar els impostos no ajuda a eixugar el deute.
El pacte de mínims ofereix a Obama un augment immediat del deute de 900.000 milions de dòlars a canvi d'un bilió en retallades. En una segona fase, una comissió del Congrés estudiarà noves reduccions de la despesa per valor d'1,5 bilions, però si no s'arriba a un acord es farà una rebaixa automàtica d'1,2 bilions. El pressupost de Defensa serà el que patirà més les retallades, però també ho podria fer la sanitat pública si els dos partits no arriben a un acord en la comissió. En tot cas, Obama podria apujar el deute 1,2 bilions més. La crisi es tanca, però el debat continua obert.
