Els aires de canvi arriben a Palestina
Gaza i les principals ciutats de Cisjordània van viure ahir les manifestacions més importants des de la Segona Intifada. Les protestes reclamen acabar amb al divisió entre Hamàs i Fatah.
Desenes de milers de palestins van sortir ahir als carrers de Gaza i les principals ciutats de Cisjordània responent a una crida al Facebook per exigir la fi de la divisió entre les dues principals faccions polítiques, Fatah i Hamàs. L'onada de canvi al món àrab està arribant als territoris ocupats palestins, on creix el malestar per les mancances democràtiques dels règims de l'Autoritat Palestina i de Hamàs.
"Estic feliç: avui per fi hem pogut tornar a sortir als carrers de Gaza per reclamar a Hamàs i Fatah que posin la lluita contra l'ocupació al davant dels interessos partidistes: si volem la llibertat, primer hem d'aconseguir la nostra unitat", deia Faiez Elemare, un sindicalista de Gaza contactat per telèfon, des de la manifestació. Unes 100.000 persones van participar en la protesta de Gaza, segons l'agència Reuters. Uns 4.000 palestins es van manifestar a Ramal·lah, Cisjordània, i també es van organitzar protestes a Hebron, Jenín, Betlem i Nabulus.
Inspirats per les revoltes de Tunísia i Egipte, joves que es reclamen independents de tots els partits van convocar les protestes a través del Facebook. A Gaza, un grup es va avançar per sorpresa i va ocupar dilluns a la nit la plaça del Soldat Desconegut, per evitar que les forces de seguretat de Hamàs impedissin la manifestació. Un grup de partidaris de Hamàs va irrompre a la protesta amb banderes del moviment. Els organitzadors demanaven que a la mobilització només hi fos visible la bandera palestina. A última hora de la tarda, policies de Hamàs van dispersar amb violència els manifestants que seguien al carrer.
La divisió al si dels palestins es va instal·lar arran de la negativa per part de Fatah a reconèixer els resultats de les eleccions parlamentàries del 2006, que van donar la victòria a Hamàs, tant a Gaza com a Cisjordània. Malgrat que els comicis van ser avalats pels observadors independents d'arreu del món, la comunitat internacional no va reconèixer el nou govern, encapçalat per l'islamista Ismail Haniyeh. Un any després, Hamàs va expulsar els milicians de Fatah de la franja de Gaza, després d'enfrontaments armats, argumentant que Fatah preparava un cop d'estat amb suport nord-americà per fer-lo fora de la franja. A Cisjordània, Salam Faiad va ser nomenat primer ministre per Abu Mazen, president de l'Autoritat Palestina, i des d'aleshores Gaza i Cisjordània són dos territoris separats i amb dos governs diferents.
Eleccions controvertides
Faiad va anunciar una remodelació total del govern, després de l'escàndol de la filtració a Al-Jazira de 1.600 documents secrets de les negociacions amb Israel, en què la direcció palestina feia enormes concessions sense contrapartides en temes tan sensibles com Jerusalem est, el dret al retorn dels refugiats o els assentaments, i en què s'evidenciava la col·laboració de les autoritats de Fatah amb les forces de seguretat israelianes. Abu Mazen ha convocat eleccions presidencials i legislatives el setembre, però Hamàs ja ha anucniat que les boicotejarà.
En l'única cosa en què han coincidit en els últims anys Hamàs i Fatah és en la seva reacció a les revoltes: tement el contagi, van reprimir les manifestacions de solidaritat amb Tunísia i Egipte.
