Com pot haver passat? Per Mary Riddell, articulista del diari The Telegraph , hi ha moltes respostes òbvies que poden explicar l'esclat de violència a Anglaterra, i una és l'estrepitós fracàs de l'actuació policial. "L'evidència ens mostra que els fets portaran més menyspreu públic a una policia sense timó", diu Riddell, i remata: "L'absència d'oficials per intervenir en l'orgia de pillatges ha provocat un col·lapse de l'ordre en les zones inhòspites sense llei d'un estat fallit".
I és que Scotland Yard no viu un dels seus millors moments. Les retallades pressupostàries derivades de la crisi també han afectat la policia metropolitana de Londres, que té uns 14.000 agents i que patirà una reducció del pressupost d'un 20% en els pròxims quatre anys. Enguany ja ha vist com el seu personal disminuïa en 4.625 agents i 5.587 treballadors de suport respecte del 2010. Una tisorada que no ajuda a motivar un cos ja tocat per l'escàndol de les escoltes il·legals del tabloide News of the World -que va provocar la dimissió del màxim cap de Scotland Yard- i molt criticat per la seva actuació violenta en les últimes manifestacions d'estudiants de finals de l'any passat. Aquesta crisi d'autoritat es remunta al 2005, quan agents de la policia van matar un ciutadà de nacionalitat brasilera al metro de Londres quan el van confondre amb un terrorista després dels atemptats del 7-J, i va prendre força dissabte passat, quan un jove negre va morir a Tottenham a mans de la policia, en una operació que ha estat qüestionada i que va encendre la flama dels disturbis dels últims cinc dies.
Canvi de mètodes, xoc cultural
Davant l'onada d'aldarulls que des de dissabte a la nit tenen lloc en diferents ciutats angleses, els polítics s'han afanyat a prometre a la policia tots els recursos que necessitin per aturar els disturbis. I els agents han assegurat que actuaran amb contundència. Sobre la taula hi ha la utilització de canons d'aigua i de pistoles de bales de goma, l'ajuda de l'exèrcit o la possibilitat d'instaurar un toc de queda. Malgrat que David Cameron va deixar ahir la porta oberta a fer servir aquestes tàctiques mai utilitzades abans a Anglaterra, alguns experts han assegurat que fer-ne ús pot enviar el missatge als ciutadans que la policia ha perdut el control i atiar tensions en un país que mai s'ha sentit còmode amb la idea de la militarització. "Simbòlicament, tenir canons d'aigua als carrers i pistoles de bales de goma sembla la fi del món", deia a la BBC Peter Waddington, professor de política social a la Universitat de Wolverhampton.
Des dels disturbis racials dels anys 80 en barris com Brixton i el mateix Tottenham, que van originar grans enfrontaments amb la policia, les comunitats s'havien reconciliat amb els agents fins a respectar un cos que abans s'havia vist amb recel i com a força opressora. En els últims temps, joves dels suburbis on ha esclatat la violència denuncien una política discriminatòria de la policia, que els deté i escorcolla aleatòriament sense cap acusació prèvia. Per alguns analistes, aquesta situació també ha estat el caldo de cultiu que ha desembocat en fúria juvenil contra tota autoritat, "que a més ara perceben com a corrupta", explicava a l'ARA la sociòloga Catherine Fieschi.
Dubtes i recels
Els últims fets han obligat a cancel·lar dos partits de futbol internacionals i a retardar el cap de setmana d'obertura de la Lliga anglesa, i això ha donat pas a veus que qüestionen la capacitat de Londres per garantir la seguretat d'esdeveniments d'alt nivell com els Jocs Olímpics de l'estiu que ve. "La policia ho té tot planejat per protegir la capital d'actes terroristes convencionals, però em sorprendria que la insurrecció civil formés part de tot el que havien pensat que podria passar", deia al diari The New York Times Tony Traver, professor de la London School of Economics.
Amb tot, l'imaginari col·lectiu del policia anglès - bobby , per als britànics- desarmat que desprenia autoritat en cada passa que feia, pot canviar radicalment depenent de com s'acabi aquesta crisi de credibilitat que viu Scotland Yard.
