Les alternatives a la jubilació als 67 anys

BarcelonaElevar l'edat de jubilació als 67 anys és una mesura simbòlica. En un moment d'inestabilitat i soroll com l'actual, Espanya necessita enviar senyals clars per calmar els inversors internacionals, que desconfien de la solvència d'Espanya. Amb l'economia estancada i amb un de cada cinc treballadors a l'atur, José Luis Rodríguez Zapatero està obligat a fer reformes per demostrar que vol i pot canviar la situació. I apujar l'edat de jubilació n'és un senyal clar. Però, al mateix temps, els 67 anys s'han convertit en un símbol per als sindicats, que no volen cedir.

Els experts estan d'acord que, donat l'envelliment de la població, és inevitable apujar l'edat de jubilació. "El sistema no es pot mantenir mentre hi hagi més pensionistes que cotitzants, i això ha empitjorat amb l'augment de l'atur", explica Sandalio Gómez, professor de l'Iese. Però, vista la tensió social generada, hi ha maneres de suavitzar la reforma.

Jubilació flexible

Segons Gómez, la solució per suavitzar la reforma seria la jubilació flexible, que consisteix a permetre que els treballadors es retirin als 65 anys però que tinguin incentius per fer-ho més endavant. Actualment, les persones que segueixen treballant passats els 65 anys cobren entre un 2% i un 3% més, en funció de si fa més o menys de 40 anys que cotitzen.

Per Sandalio, aquest increment és insuficient. A parer seu, si la recompensa per continuar treballant fos més elevada, hi hauria més gent que voldria fer-ho i potser no caldria imposar la jubilació als 67 anys. En qualsevol cas, afirma, "la gent ho assumirà millor que si els obligues".

Actualment, tot i que l'edat oficial de jubilació són els 65 anys, l'edat real a la qual deixen de treballar els espanyols és -de mitjana- els 63 anys i nou mesos. Això ho provoquen, principalment, les prejubilacions i, en menor mesura, les jubilacions anticipades. Aquestes últimes impliquen que el jubilat es queda sense un 8% de la pensió i no són tan nombroses.

Amb la reforma que proposa Zapatero, es pretén incrementar aquesta edat mitjana. I això potser es pot aconseguir d'una altra manera: establint que l'edat mínima de jubilació fos, per exemple, els 63 anys. Així ho creu Josep M. Comajuncosa, professor d'economia d'Esade. "D'aquesta manera potser també es podria aconseguir apujar l'edat mitjana de jubilació", afirma Comajuncosa. El professor admet, però, que apujar fins a 67 anys l'edat de jubilació permetria guanyar credibilitat als mercats.

De fet, no només els mercats pressionen per a l'aprovació d'aquesta mesura. També ho fa la principal economia europea, Alemanya, escarmentada després d'haver de rescatar països com Grècia.

La cancellera Merkel no veu amb bons ulls haver de gastar-se els diners rescatant països on l'edat de jubilació és més baixa que a Alemanya, on ja fa dos anys que es va aprovar la jubilació als 67 anys.