Els andalusos donen per fet el càstig al PSOE a les urnes
La majoria que pugui treure avui Javier Arenas, del PP, dependrà en bona mesura de qui aglutini el vot de càstig als socialistes. La clau la té el 25% de l'electorat desencisat del PSOE que no sap què votarà.
SEVILLA."El PSOE és enemic de si mateix", afirma a l'ARA un veterà periodista polític andalús. Una frase que serveix de guia per entendre què passarà aquest vespre quan tanquin els col·legis electorals i comenci el recompte de vots. Els temes que han centrat els quinze dies de campanya tenen com a epicentre exclusiu el socialisme, la seva gestió pública i els problemes interns, partit endins: l'atur, l'alternança política i la corrupció pública. Per tant, els comicis d'avui s'han convertit en un plebiscit sobre el PSOE: ¿fins on estan disposats els ciutadans a castigar l'esquerra que governa des de 1982 a Andalusia? De la resposta a aquesta pregunta en sortirà el grau de profunditat de la victòria del PP, que a Sevilla tothom dóna per feta.
La bandera del canvi
Griñán i Arenas fa molts anys que són a la política
La paraula canvi ha estat una de les més repetides aquesta campanya. Tots els partits, amb més o menys encert, han procurat atribuir-se l'etiqueta de la renovació. Als tres principals candidats, però, els pesa una llarga trajectòria.
El probable guanyador avui, el popular Javier Arenas, és un veterà de la política. Si es confirmen les enquestes aconseguirà la seva fita després de quatre intents. Els tres primers (1994, 1996 i 2008), contra Manuel Chaves, van ser fallits. Arenas va ser regidor de l'Ajuntament de Sevilla, amb 26 anys, a la legislatura del 1983. Després va provar sort com a cap de llista del PDP el 1987, però no va obtenir l'acta. El socialista Juan Antonio Griñán, que es presenta per primer cop com a cap de cartell, també és un vell conegut dels andalusos. Va començar com a viceconseller de la Junta el 1982. Abans de ser president va ser conseller, vicepresident i ministre.
Desmobilització
El PSOE ha reaccionat tard
Els analistes consultats creuen que el PSOE andalús ha estat molt temps "desmobilitzat, desesperançat i desmotivat". Immers en batalles internes -el sector de Chaves contra el de Griñán-, no s'ha dedicat a escoltar les preocupacions dels nous líders d'opinió reals de la societat andalusa. Això li va passar factura a les municipals, amb una derrota aclaparadora a Sevilla, i a les generals del 20-N. Només ha posat a tota màquina els motors a la recta final de la campanya, quan ha vist que hi havia enquestes que no els hi donaven tot per perdut i apuntaven una mínima possibilitat de governar pactant amb IU. L'històric Alfonso Guerra s'ha abocat a fer actes de petit format, fora dels focus. En canvi, Felipe González ha tingut aparicions comptades i en mítings centrals.
El dubte del 20-N
Serà clau el vot que el PP pugui retenir de les eleccions espanyoles
Tot i la dimensió estatal d'aquests comicis, el vot serà sobretot en clau andalusa. La indignació contra Madrid per la gestió de la crisi que hi va haver a les eleccions espanyoles s'ha evaporat i, segons les fonts consultades, les mesures de Rajoy no provoquen un rebuig suficient per mobilitzar prou l'esquerra. El dubte és saber què faran els electors que tradicionalment votaven el PSOE però que van fer confiança al PP el 20 de novembre passat.
La força dels alcaldes
El gran suport d'Arenas
El PP ha inclòs fins a onze alcaldes als llocs de sortida de les llistes electorals. Un gest controvertit, perquè a finals d'any l'executiu de Griñán va aprovar una llei, amb l'oposició del PP, que declarava incompatible el càrrec a l'ajuntament amb l'acta de diputat. La normativa ha quedat a l'aire perquè el govern de Mariano Rajoy ha decidit recórrer-la.
Els populars són conscients que el poder municipal és l'actiu principal que tenen a Andalusia. El 1996, però, també governaven en moltes de les grans ciutats i el PP va acabar perdent les autonòmiques.
Canvi també a Astúries
El PSOE aspira a recuperar un govern inestable amb Cascos
Un altre dels històrics feus socialistes és Astúries, tot i que fa un any el FAC de l'exdirigent del PP, Francisco Álvarez-Cascos, va assolir el govern autonòmic en minoria. La inestabilitat ha provocat que avui també s'hi celebrin eleccions, les primeres anticipades de la seva història. Les enquestes albiren un empat entre l'esquerra del PSOE i IU i la dreta del PP i FAC. UPyD, si hi entra, podria tenir la clau.
