"Quan vaig començar a fer classe va ser com baixar a l'arena. Ho vaig fer molt malament i els alumnes del meu primer any van pagar els plats trencats". Només els anys d'experiència van donar a Pelegrí Viader les eines per sobreviure dins l'aula, i avui és ell qui prepara els futurs professors d'institut per sortir a la palestra. Viader és el coordinador a la UPF-UOC del màster de formació de professors de secundària, que es va posar en marxa el curs passat per professionalitzar aquesta tasca "crucial per al país".
Després d'una arrencada caòtica i a corre-cuita l'any anterior, el curs que ara ha acabat ha estabilitzat l'estructura del màster i ha graduat la primera promoció complerta de nous professors, incloent-hi els alumnes que l'han fet en dos anys. "Però encara hi ha molt a millorar", diu el seu coordinador a la UB, Josep Alsina, que apunta sobretot la "recerca de vocacions". No és fàcil enfrontar-se a adolescents que no volen estudiar i "per fer-ho bé cal vocació, però els alumnes del màster són filtrats per nota", assenyala. Alsina creu que les universitats haurien d'entrevistar els candidats en el procés d'admissió per avaluar també el factor vocacional.
"De petit jugava a ensenyar"
En el cas d'Hèctor Xaubet, la vocació està garantida. "El meu pare era professor de secundària i jo, de petit, ja jugava a fer una escola", diu aquest llicenciat en història de 23 anys. Però l'Hèctor no està gaire satisfet amb el màster, que ha cursat a la UB. Creu que els continguts teòrics no s'ajusten a la realitat dels instituts i que no li han donat estratègies pedagògiques per gestionar l'aula. "T'expliquen que l'escola ha de ser inclusiva i que la llei diu que no hi ha d'haver segregació, quan avui dia totes les escoles divideixen els grups A, B i C per nivells", diu, i assegura que, quan en tingui l'oportunitat, pensa "canviar aquesta política educativa" al centre on treballi.
Vol ser professor a un institut públic, tot i ser conscient que els pocs recursos d'aquests centres no permeten, per exemple, que "hi hagi docents de suport dins de l'aula per atendre els alumnes amb necessitats especials", com diu la teoria que li han ensenyat. Creu que el màster li hauria d'haver donat "tècniques educatives" per fer front a aquestes situacions. També hi ha trobat a faltar classes de "retòrica i oratòria" o que li expliquessin "com avaluar". Amb tot, no s'ha pogut inscriure a la llista d'interins perquè enguany no hi ha places de geografia i història, i ha enviat currículums a la concertada. La sortida laboral d'aquesta promoció de professors és, de fet, incerta, amb la retallada que posa fre a l'augment de la plantilla pública. Però alguns dels que cursen el màster ho fan buscant precisament una via d'ocupació, com Maria Guillén. Amb 28 anys, i després de passar-ne sis treballant com a economista, la Maria va pensar que era el moment de "provar la docència", ja que feia temps que li rondava pel cap. Amb els seus estudis d'econòmiques i empresarials podia optar a ser professora d'economia (a batxillerat) o de matemàtiques. Va triar la segona opció perquè té més sortida laboral i es va apuntar al màster a la UPF-UOC. "Només amb la llicenciatura no tens cap coneixement per ser professor d'institut; el màster era molt necessari", opina.
També Joan Carles Escofet, un arquitecte de 39 anys a punt de reciclar-se com a professor de matemàtiques, assenyala que si la docència comença a tenir problemes laborals "l'arquitectura encara està pitjor". "El meu objectiu inicial era buscar una sortida laboral, però a mesura que anava avançant en la formació tenia més interès, i sí, ja em veig com a profe de mates", confessa. Al contrari que l'Hèctor, en Joan Carles està "molt content" amb el màster que ha fet a la UPF, perquè li ha ensenyat, diu, "les noves eines i teories de l'aprenentatge" sorgides per fer front als "canvis tecnològics" en l'educació, com les eines digitals, i als "canvis socials" que han portat a les aules la diversitat actual.
