I ara, què en fem de les participacions?

Barcelona.En els últims anys, els bancs s'han anat desprenent de bona part de la seva cartera industrial. Les caixes, per contra, mantenen moltes de les participacions que han anat adquirint al llarg del temps. La crisi ha devaluat el valor de moltes companyies cotitzades, n'ha fet caure els beneficis i ha reduït els dividends repartits. Aquesta situació ha afectat, òbviament, els resultats i balanços de les entitats, de la mateixa manera que els va empènyer quan l'economia acompanyava.

Per evitar aquests alts i baixos, la nova regulació del sector bancari europeu -coneguda com a Basilea III- que començarà a aplicar-se paulatinament entre el 2013 i el 2019, penalitzarà les entitats financeres que tinguin participacions empresarials. Aquesta normativa pren com a base el model anglosaxó de banca, dedicada exclusivament al negoci que li és propi. Entén que les accions són volàtils i, per tant, considera que actualment no són inversions prou segures. Per aquesta raó, Basilea III penalitzarà aquest tipus d'inversions i restarà punts a les ràtios de solvència exigits a les entitats.

Hi ha qui diu que la nova normativa pot simplificar excessivament el panorama. És el cas del professor de l'Iese Javier Santomá, que apunta que no totes les inversions empresarials tenen el mateix risc i posa l'exemple de Telefónica. És per això que pensa que s'haurien d'aplicar criteris específics per a cada empresa. Per contra, José Carlos Díez, economista en cap d'Intermoney, admet la volatilitat dels valors borsaris i els seus riscos. Al seu parer, però, s'ha d'esperar a veure com es transposa la normativa europea en cadascun dels països.

Defensa de la inversió industrial Si a Europa volen que els bancs es dediquin a fer de bancs, a Catalunya es defensa la tasca de suport empresarial i de país de les entitats financeres. El cas paradigmàtic és el de La Caixa -Criteria té un valor de mercat d'uns 5.000 milions d'euros, però no només inclou participacions industrials, sinó també financeres. L'entitat presidida per Isidre Fainé ha defensat en els fòrums internacionals la seva aposta per les inversions en el sector industrial a mig i llarg termini.

Al tancament del tercer trimestre del 2010, els indicadors es trobaven entre els més elevats del sector. Tenia un core capital del 8,7% i un Tier 1 del 9,9% -dos indicadors bàsics de capital que assenyalen el coixí que tenen les entitats per fer front als deutes existents. Tanmateix, ja hi ha qui calcula les pèrdues en les ràtios de solvència del grup, que podrien arribar als tres punts percentuals amb l'entrada en vigor de Basilea III. Per salvar aquesta situació La Caixa pot optar per les vendes, però també per buscar solucions que desvinculin les seves participacions empresarials de la seva activitat bancària.

Vendre per capitalitzar-se

I la resta? Les vendes són la opció més clara, especialment si ofereixen plusvàlues. És la decisió que va prendre CatalunyaCaixa, que es va desprendre de l'1,63% que posseïa a Repsol per 448 milions d'euros, la qual cosa li ha generat unes plusvàlues de 186 milions. Però sembla que l'entitat dirigida per Adolf Todó no està tan preocupada pels efectes de Basilea III com per les exigències del Banc d'Espanya per accedir a les ajudes del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). Tant és així que l'entitat ha proposat als sindicats una reducció del 5% dels salaris de la plantilla o l'eliminació de les aportacions als plans de pensions. Després de la venda del paquet accionarial de la petroliera, a CatalunyaCaixa li queda encara en cartera un 1,6% de Gas Natural.

Per la seva banda, Unnim disposa d'un 1,64% d'Abertis, mentre que a la cartera del Sabadell pesa la participació que té a Metrovacesa, conseqüència de l'acord adoptat entre els bancs creditors de l'immobiliària per cobrir-ne els deutes. Entre les entitats que controlen el 65% de Metrovacesa hi ha també el Santander i BBVA. El primer s'ha anat desprenent de les seves participacions empresarials, mentre que el segon segueix sent un banc industrial. Com La Caixa, també haurà de fer front a Basilea III.