Adonai fa de periodista amb la samarreta de pelegrí i va a veure al Papa amb el micròfon. Té molt clar per què és a Madrid. Explica que si hi ha 3.000 colombians que han fet deu hores de vol per arribar a la capital espanyola és "per tornar la fe que els espanyols ens van portar amb la colonització". Argumenta que des de Sud-amèrica "veiem Espanya com un país amb una gran falta d'interès per la fe". Aquest locutor de Radio Motiva explica que al col·legi on s'hostatja cada dia celebraran una missa i faran oracions del llibre del pelegrí dedicades a "la conversió dels manifestants".
Tothom té la seva anècdota. Delmo és un voluntari de Madrid, de 30 anys, que s'està en un col·legi de Vallecas. Explica entusiasmat que era a la parada de l'autobús i un sacerdot de Kenya li ha preguntat com s'anava a la plaça de Colom, i li ha dit "Follow me". En pocs minuts ha dit el mateix a un grup d'una vintena d'italians, i a un senyor amb cadira de rodes. "Amb mi al davant, hem omplert el bus". Va participar en la decoració d'un dels ponts per on havia de passar el Papa i diu que sempre recordarà la cara del pontífex somrient que els va mirar, cosa que interpreta com un gest d'agraïment.
La Marta és una professora de Polònia de 31 anys que fa hores que espera l'acreditació. Però no es queixa. Diu, de broma, que ja el veurà quan el Papa vagi a buscar la seva. Exposa que el que atreu als joves que van a veure el Papa és una "atmosfera especial" que defineix dient que "tothom parla, canta i balla amb tothom. La gent somriu a gent que no coneix, és fantàstic". Afegeix que el Papa "és especial i fa que la gent el vulgui escoltar cara a cara".
Disposats a tot
Arribar a Madrid ha suposat un gran esforç per a molts dels joves. Dexter, de 24 anys, no havia sortit mai de les Filipines fins ara. Isabel, enginyera de control de projectes, explica que al col·legi on ajuda va caure un home a la dutxa i el va haver de portar a l'hospital. Al final va dormir quatre hores. Però tant li fa, diu que compensa la calor, la incomoditat, i no poder veure el partit de futbol de la Supercopa, però diu que està molt contenta. A la Patrícia, madrilenya voluntària de 21 anys que estudia ADE, li ha tocat passar dos dies amb discapacitats intel·lectuals francesos sense tenir-ne cap experiència ni parlar el francès.
A la "fira vocacional" del parc del Retiro tothom intentava cridar l'atenció per explicar el seu missatge. Aura, barcelonina de 21 anys, participant d'unes colònies jesuïtes, diu que esdeveniments com la JMJ "ajuden perquè veus que no ets l'única creient". Ben a prop hi ha Olaya, una monja de la Corunya de 30 anys que s'ha posat un nas de pallasso per cridat l'atenció i d'aquesta manera oferir-se a respondre les preguntes de les pelegrines. A l'estand hi posava "salta amb nosaltres", i de tant en tant alguna de les monges agafava una "molla saltadora" i es posava a saltar. "La meva feina és alegrar els joves, sempre va bé riure, Déu és alegre".
Els voluntaris dels confessionaris no parlaven de res més. Explicaven que abans-d'ahir, un home molt gros "dels que el veus pel carrer i t'apartes", va dir que es volia confessar quan ja estaven marxant, a les deu de la nit. Li van dir que sí. Van buscar un capellà i dos voluntaris el van esperar. Més de mi tja hora després va abraçar al confessor i va marxar amb els seus tres col·legues, que havien mirat l'escena encuriosits. Al moment, un dels homes que havien vist l'escena també va passa r. El sacerdot es va aixecar a tres quarts de dotze de la nit. Juan, voluntari, deia que havia presenciat una conversió.
