En l'última setmana hem après molt sobre la salut de la banca espanyola, tant des d'un punt de vista teòric, amb els test d'estrès, com des de la pràctica, amb l'estrena a borsa de Bankia i de Banca Cívica. Una setmana en què el sistema financer espanyol ha estat el gran protagonista.
El divendres 15 de juliol vam conèixer els anomenats tests d'estrès i vam veure que cinc institucions espanyoles suspenien l'examen. Si tenim en compte que d'un total de 90 institucions analitzades, només en suspenien 8, i que de la resta de suspesos, dos eren bancs grecs i un era austríac, pot ser un desastre. Però les dades necessiten matisos. Espanya presentava a l'examen 25 de les seves institucions, cosa que representa el 95% del sector financer espanyol. Els requisits de l'EBA (Autoritat Bancària Europea), demanaven només que es presentés a examen el 50% del sistema financer. Així, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va demostrar que a Espanya no tenim res a amagar i, podent presentar quatre institucions, va preferir presentar-hi la pràctica totalitat del sistema. Fins i tot sabien que algunes institucions no passarien el test. Al contrari, Alemanya va presentar només el 60% del sistema financer i el mateix divendres va enretirar un dels seus bancs públics de l'examen per així evitar el suspens. Em sembla molt més valenta l'actitud del governador del Banc de Espanya.
El famós test d'estrès ens indica el core tier -o capitals propis que tindria una institució el 2012 sota el que s'anomena un escenari estressat, és a dir, una situació econòmica amb un atur elevadíssim, recessió i inflació negativa-. Cal dir que la probabilitat estadística d'aquest escenari per a Espanya és només d'un 0,5%, la qual cosa vol dir que tenim un 99,5% de probabilitats que aquest escenari no es compleixi. I encara en aquest pèssim escenari, només cinc institucions sobre 25 no acompleixen el 5% de core tier mínim necessari per aprovar. A més, hem d'afegir que en aquest 5% no han computat les provisions genèriques, que a tots els efectes són fons propis. Però l'EBA ha decidit no tenir-los en compte en la seva valoració.
I amb aquesta situació -tot el mercat pendent de la crisi grega i amb el deute sobirà amb primes de risc elevades- s'han estrenat aquesta setmana a la borsa Bankia (fusió de nou caixes) i Banca Cívica (fusió de quatre caixes). Després de CaixaBank, són la segona i tercera entitats de la nova banca que surten a borsa, i completen el procés iniciat amb les famoses fusions fredes (SIP). Malgrat que el seu inici s'ha fet en aquest moment tan difícil -el que el mateix Rato ha qualificat com "la tempesta perfecta"-, les cotitzacions s'han mantingut, en bona part a causa del fet que les entitats col·locadores han gestionat la cotització impedint caigudes. A més, totes dues han sortit amb un descompte del 60% sobre el valor als llibres. Sens dubte, aquesta sortida és un gran pas endavant en el procés de resoldre els problemes que hi havia en el sistema de caixes espanyol, molt atomitzat i gestionat amb criteris diferents als del mercat.
Mercats relaxats
L'acord sobre el rescat de Grècia ha llançat per fi un missatge clar que ha relaxat els mercats de deute. La Unió Europea (UE) aposta perquè sortim tots junts de la crisi i pensa ajudar Grècia, sense descartar un impagament parcial i facilitant les coses al país hel·lènic amb l'ampliació del termini de pagament de 7,5 anys a 15 anys i la reducció del tipus d'interès del 4,5% al 3,5%. Unes millores que són extensives a Portugal.
El missatge clar i contundent de la UE ha tingut resposta immediata: la prima de risc espanyola ha baixat dels 300 punts bàsics i l'euro s'ha apreciat fins a 1,43 dòlars, encara que això últim penalitza les nostres exportacions i dificulta el turisme. En definitiva, avui s'acaba una setmana dura per a la banca espanyola, però s'ha demostrat que el nostre sistema financer està fent els deures i que hi ha llum al final del túnel.
