La banca guanya un terç menys pel sanejament forçós
Els sis grans bancs espanyols destinen una tercera part dels guanys a sanejaments per l'exposició immobiliària. El 2011 van sumar un benefici de 12.348 milions d'euros i van provisionar 6.848 milions.
BARCELONALes elevades dotacions que fan els bancs per compensar possibles insolvències del sector immobiliari ja fa anys que duren. L'esclat de la crisi va provocar un increment de la prudència a l'hora de formular els comptes anuals. Però sembla que res és suficient, i per això l'última reforma financera impulsada pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, vol reforçar encara més els balanços dels bancs i caixes, i els ha obligat a provisionar un total de 52.000 milions d'euros addicionals per acabar amb el problema immobiliari.
Algunes entitats van avançar en els comptes de l'any passat una part del que els pertoca, tenint en compte que gran part de l'ajust s'ha de compensar contra resultats i que hi ha dos anys de marge en cas que l'entitat estigui implicada en una fusió. Amb tots els tancaments comptables de la gran banca fets, les sis primeres entitats (Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Banco Popular i Banc Sabadell) van comptabilitzar un benefici agregat atribuït de 12.348 milions d'euros durant l'any passat. Les provisions que es van fer per l'exposició immobiliària van arribar als 6.848 milions.
Això vol dir que si aquesta última xifra no s'hagués mogut de les últimes línies del compte de resultats, el benefici hauria superat els 19.000 milions, cosa que significa que les dotacions que es van fer durant l'exercici passat representen gairebé un terç dels guanys globals obtinguts.
El líder del mercat
Banco Santander és l'entitat que va guanyar més diners, un total de 5.351 milions, amb una davallada del 35%. Sense les provisions, el resultat hauria pujat als 7.021 milions, amb una reducció més moderada del 14%. El BBVA va registrar un benefici atribuït de 3.004 milions, un 34,8% menys que el 2010. En el cas de CaixaBank, els resultats van caure un 13,1%, fins als 1.053 milions, després d'unes dotacions de 1.138 milions. Bankia va obtenir un benefici de 309 milions, cosa que va suposar un 13% menys després de dedicar 1.139 milions a sanejaments immobiliaris.
Pel que fa a Banco Popular (en procés de tancar la compra del Pastor), els guanys van reduir-se un 18,7%, fins als 479,6 milions. Les provisions van arribar en aquest cas als 1.169 milions. Banc Sabadell va comptabilitzar un benefici de 231,9 milions, després de destinar a provisions 1.048,9 milions.
Els sanejaments demostren la importància del problema immobiliari, la quantitat de pisos, habitatges, promocions sense acabar i ja acabades i de sòl sense edificar que encara interioritzen les entitats financeres. Banc Sabadell no formava part de les anomenades entitats sistèmiques, que és com s'anomenen les que mantenen uns actius superiors als 150.000 milions. Amb la compra de la Caja Mediterráneo (CAM), Banc Sabadell supera aquest llistó. L'entitat que presideix Josep Oliu va aprovar dijous una ampliació de capital que servirà per absorbir l'antiga caixa alacantina. D'aquesta manera, el Sabadell tindrà dos anys per provisionar el que demana el ministeri d'Economia, igual que Banco Popular amb la integració plantejada amb el Pastor.
La resta d'entitats tenen un any, tot i que hi ha marge fins al maig, per presentar un pla de fusions. De fet, el president de Bankia, Rodrigo Rato, va assegurar fa uns dies que presentaria oferta per Unnim, però al final ha desestimat aquesta possibilitat per les pressions del Banc d'Espanya. Durant la presentació de resultats de l'any passat, Rato va remarcar que complirà amb les provisions que se li demanen en solitari, sense fer cap referència a l'interès mostrat per Unnim.
Sense dificultats
Dels 52.000 milions que De Guindos demana al sector, els sis grans bancs se n'enduen la pitjor part, perquè hauran de fer dotacions per valor de 22.548 milions. Algunes entitats ja han avançat una part d'aquest sanejament en l'últim trimestre de l'any passat. Una petita part de la quantitat addicional de provisions es pot sanejar contra reserves, i això implica que no es veuran afectats els resultats d'enguany.
Tots els sis bancs han assegurat que no tindran dificultats per complir amb els nous requeriments, i que ho faran en solitari, de manera que implícitament es descarten fusions, amb l'excepció ja descrita del Sabadell i el Popular.
Les provisions pretenen que el nivell de morositat no es dispari fins a límits inassumibles. De les sis entitats, només una, el BBVA, va reduir testimonialment la seva mora una dècima, fins al 4%.
La resta d'entitats financeres van situar-se en una forquilla d'entre el 3,55% del Santander fins al 5,9% del Banc Sabadell. Això sí, totes estan per sota de la mitjana del sector, que és del 7%.
