El barraquisme s'enquista al 22@

Barcelona. El gran districte del disseny i la tecnologia de la ciutat de Barcelona, el 22@, és també l'última opció de refugi per a moltes persones que tenen problemes per passar la nit a cobert. Solars com el que l'empresa madrilenya Sacyr-Vallhermoso té al carrer Àlaba amb Bolívia, buit a l'espera d'un canvi de signe en la situació econòmica que els permeti tirar endavant la promoció de pisos prevista, acull des de mitjans del 2007 un campament il·legal que, amb el pas dels anys, s'ha integrat en el paisatge del districte tecnològic. Les primeres caravanes ja han anat deixant pas a un seguit de cases autoconstruïdes que serveixen per allotjar vuit famílies d'origen gallec i portuguès.

Aquest campament és només un exemple dels nombrosos punts okupats que hi ha a la part baixa de les Glòries -que també acumula els retards a la zona corresponents al gran projecte de reforma de la plaça-. La successió d'espais lliures pendents de projecte urbanístic i de finques abandonades s'han convertit en una solució d'urgència per a moltes persones que, desafiant les temperatures gèlides d'aquests últims dies, s'han fet fortes en diferents formes d'habitatge precari. Tot, a més, a és a tocar de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Martí i del que està cridat a ser un dels símbols del nou districte: el Museu del Disseny.

Església i nous inquilins

En el cas dels inquilins del solar del carrer Àlaba, tot i que el seu desallotjament ja ha engegat la via judicial després que els veïns alertessin la propietat, no tenen constància de cap avís que els ordeni abandonar l'espai. Són nòmades i han apuntat a l'ARA que si s'han de buscar la vida en un altre punt de la ciutat, ho faran. Com sempre ho han fet.

Viuen de la recollida i venda de ferralla i cartró i, a banda de caravanes, camions i barraques -algunes de molt perfeccionades-, han habilitat zones comunes per a la sociabilitat del grup, com ara una petita església on, tres cops a la setmana, reben la visita d'un capellà per poder-hi celebrar les misses. La majoria dels integrants d'aquest campament s'hi està des de fa quasi quatre anys, però en total ja fa prop d'una dècada que es mouen de forma itinerant per diferents punts del Poblenou. La seva entrada al barri, doncs, coincideix amb l'inici del projecte del 22@. Una mica més complicada, si és possible, és la supervivència per als quatre sense sostre que, tot just diumenge, s'instal·laven uns quants metres més enllà, en un descampat del carrer Tànger. Viuen en quatre petites tendes de càmping i encara ahir habilitaven una zona una mica més íntima per fer-hi les seves necessitats.

La comunitat seminòmada conviu des de fa uns quants anys per protegir-se dels atacs i també per posar en comú les poques monedes que aconsegueixen esgarrapar i garantir-se una mica de menjar cada dia. Tots ronden els 45 anys i han muntat una mena de xarxa de supervivència. La més veterana té cura del campament mentre la resta és fora, el Julio viu de la ferralla i la Maria de demanar diners. El quart integrant del grup, en aquests moments, té una petita feina puntual que també li permet aportar ingressos a la comunitat. La vulnerabilitat del carrer els ha portat a viure junts després de col·leccionar males experiències, sobretot el sector femení. La Maria, per exemple, fa més de 30 anys que viu al carrer i les ha vist de tots colors.

Buscar-se la vida

Abans d'instal·lar-se en aquest solar buit, a pocs metres de l'altre campament il·legal, havien passat un any i mig en un altre espai del mateix barri, però la setmana passada van rebre l'ultimàtum municipal per marxar-ne perquè hi havien de començar les obres. "No tenim problema per marxar, anem d'un lloc a l'altre i entenem que si s'hi ha de construir alguna cosa, n'hem de sortir. Només ens busquem la vida", explica el Julio, que es va veure abocat a la vida al carrer després de molts anys treballant en el sector de l'hostaleria.