Les bases volen una CDC independentista
La militància de CDC vol que el partit sigui més explícit sobre el seu horitzó nacional. Les esmenes presentades a la ponència política reclamen, en bona part, que hi surti la paraula independència.
BARCELONA."Estat propi? Independència? Tot el món sap que hi pensem sempre, no en parlem mai, i hi treballem cada dia". Aquesta va ser una de les frases més aplaudides de l'últim congrés de CDC, celebrat al juliol del 2008. El seu autor va ser l'aleshores secretari general adjunt del partit, Felip Puig. Quatre anys després, aquest marc nacional traça el rumb del pròxim conclave de la formació, que tindrà lloc a Reus d'aquí dues setmanes. Les bases del partit, però, reclamen més concreció en el full de ruta que ha de bastir la "plena sobirania" que defensa la ponència política que ha dissenyat el partit.
"Les peticions perquè aparegui la paraula independència i la seva consecució protagonitzen bona part de les esmenes que han presentat les agrupacions territorials durant les últimes setmanes", asseguren dirigents del partit consultats per l'ARA. En aquest sentit, les mateixes fonts consultades indiquen que aquest serà un dels debats estrella del congrés del partit, si s'ha de jutjar pel to de les 1.504 esmenes que la militància ha presentat al document estratègic del congrés nacionalista. Tots els senyals externs que ha emès la direcció de CDC al llarg de les últimes setmanes, però, indiquen que no s'anirà més enllà del concepte de "plena sobirania".
Transició nacional
En aquest sentit, la cúpula del partit seguirà fidel al seu posicionament dels últims mesos. S'insistirà -com ja es dibuixa en la ponència- en el concepte de "transició nacional" que va encunyar el president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu discurs d'investidura. Com ja han assegurat públicament els màxims responsables de CDC al llarg dels últims mesos, el concepte d'independència no té recorregut perquè en l'Europa actual no existeixen els estats 100% sobirans. Per tant, consideren, el més realista és aspirar a la "plena sobirania" dins d'una Unió Europea interdependent.
Un dels aspectes que també preocupa la militància és la concreció sobre el full de ruta que seguirà el partit en la negociació del pacte fiscal. La ponència política de CDC no preveu, en la seva versió inicial, una consulta prèvia pel nou model de finançament, que Mas té previst posar a la taula del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, entre els mesos de setembre i octubre d'aquest any. S'han presentat esmenes, com les que vol introduir la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que preveuen avançar les eleccions catalanes en cas que el pacte fiscal fracassi. Tant aquest col·lectiu com altres sectors de la militància reclamen que, si se celebren aquests comicis de manera precipitada, CiU s'hi presenti amb el programa d'estat propi.
Segons expliquen dirigents del partit, els responsables que coordinen les 1.504 esmenes presentades a la ponència política estan començant a decidir quines es transaccionen i quines no passen pel sedàs. Cadascun d'ells -Ferran Falcó, Jordi Cuminal, Carles Puigdemont, Violant Cervera, Meritxell Borràs i Albert Batet, entre d'altres- fa la lectura d'una part de les esmenes de la militància i comença a decidir quines entren i quines no. En última instància serà Francesc Homs, futur vicesecretari d'estratègia del partit i també portaveu del Govern, qui decidirà les modificacions definitives que s'introduiran a la ponència política del partit. Un document que ell mateix es va encarregar de redactar fa uns mesos.
Menys esmenes sobre Unió
Pel que fa a l'altra ponència, que tracta sobre la nova organització del partit i que dirigeix Lluís Corominas -futur vicesecretari de coordinació institucional del partit-, les esmenes presentades han estat 880 en total. "I n'hi ha moltes menys que en l'anterior congrés sobre les nostres relacions amb Unió", asseguren, amb un pèl de sorpresa a la veu, responsables d'aquest document. La ponència aposta per estrènyer els llaços de col·laboració entre convergents i democristians, tenint en compte que la federació ha funcionat de manera greixada en les últimes convocatòries electorals.
El camí al congrés també estarà definit per l'atribució definitiva de membres de la nova executiva del partit. Una nova estructura organitzativa que, segons asseguren des de CDC, "ha caigut molt bé entre la militància". Un dels cavalls de batalla serà definir les parcel·les de la secretaria d'organització -que ocuparà Josep Rull-, les del responsable de règim interior -Francesc Sánchez- i les del responsable de política municipal -Joan Ramon Casals-. Uns aspectes que s'aniran resolent a mesura que s'acosti el congrés.
