La beatificació més ràpida Per al Papa més mediàtic
Una allau de fidels retran avui tribut a Joan Pau II, el Papa que va contribuir a dibuixar la nova Europa, però que no va ser capaç de dotar l'Església catòlica de la cintura que li reclamaven els nous temps.
Barcelona.Només han calgut sis anys i un mes per elevar Joan Pau II a la categoria de beat. El Vaticà ha agafat una drecera per enaltir la figura de Karol Wojtyla, cap de l'Església catòlica durant un llarg pontificat de 26 anys i mig -el tercer més llarg de la història-, període de transformacions capitals i d'avenços rellevants de la secularització. Per desig de Benet XVI -és el primer cop que un Papa beatifica el seu immediat antecessor-, la causa del pontífex polonès es va obrir sense esperar que transcorreguessin cinc anys des de la seva mort, com estableix el Codi de Dret Canònic.
Joseph Ratzinger va prendre nota del crit " santo subito " (sant ja) que els fidels van escampar per la plaça de Sant Pere del Vaticà el 8 d'abril del 2005, durant el funeral de Joan Pau II. Avui a Roma es materialitzarà una beatificació concretada a velocitat vertiginosa, que superarà la de Teresa de Calcuta, resolta sis anys i dos mesos després de la seva mort. Benet XVI no farà una excepció, sinó dues: la primera, la dispensa en el temps transcorregut per convertir Wojtyla en beat, i la segona, el fet que ell mateix liderarà la litúrgia, malgrat no ser una canonització. Precisament, la Santa Seu ha exposat en les últimes hores que encara no hi ha data per a la canonització (la proclamació com a sant) de Joan Pau II, per a la qual cosa fa falta certificar un segon miracle. "Des de la seva mort, el poble cristià en reclama la santedat", recorda Norbert Miracle, rector del Seminari Interdiocesà de Catalunya. Molts catòlics, però, encara lamenten els pocs avenços en matèria de moral sexual, política i social durant el quart de segle del seu pontificat, que van allunyar del Vaticà els corrents més progressistes.
Allau de fidels i de caps d'estat
La multitud de peregrins -se n'esperen més de dos milions, amb una forta presència de fidels polonesos- col·lapsarà Roma. De Barcelona va sortir-ne una comitiva de 600 catòlics en vaixell. El Vaticà també acollirà una norantena de delegacions estrangeres, fet que constata la transcendència política de Joan Pau II. A banda dels Prínceps d'Astúries, assistiran a la cerimònia les cases reials de Liechtenstein, Bèlgica i Gran Bretanya; setze caps d'estat, com el president de Polònia, Bronislaw Komorowski; sis primers ministres, i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.
Més polèmica serà la presència del president de Zimbàbue, Robert Mugabe, que té prohibit trepitjar territori europeu per haver violat els drets humans al seu país. "No hi ha res a amagar perquè Zimbàbue és un estat que manté relacions diplomàtiques amb la Santa Seu", va justificar el portaveu vaticà, Federico Lombardi.
Llums i ombres del pontificat
El primer Papa eslau no serà beatificat per la contribució a la caiguda del Mur, que separava Europa, encara que l'expresident polonès Lech Walesa recordés que sense Wojtyla els règims de l'Est haurien tardat més a desaparèixer; ni tampoc per l'oposició a la guerra entre els Estats Units i l'Iraq. El Vaticà n'elogiarà l'exemplar vida cristiana, sintetitzada en el coratge per suportar el patiment. Per a una anàlisi més crítica quedarà la falta de contundència de Joan Pau II en la gestió de la pederàstia a l'Església. El cas més sonat d'abusos sexuals que va haver d'afrontar va ser el del fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, un autèntic maldecap per al pontífex.
