La crisi econòmica ha evidenciat que es confiava massa en les matemàtiques, una bella ciència. La realitat econòmica no es podia reduir a unes fórmules matemàtiques que quedaven molt bé en un paper. Però es va fer. Els productes financers es van multiplicar i l'economia productiva es va deixar de banda. El perill ara poden ser els bons dels estats que s'han excedit amb els seus dèficits, en mans d'entitats bancàries que difícilment podran assumir una pèrdua de valor. Si es manté la fe en les matemàtiques sempre hi haurà beneficiats, inversors que guanyin molts diners. Els directius de banca el que demanen és una cosa del tot lògica, però que no s'acaba d'assumir. Són els polítics els que s'han d'imposar davant dels mercats. És la política la que ha de trobar la sortida, amb plans realistes i objectius sòlids. Però el temps s'acaba.
