EL CAIRE.Abderrahmen és de la mateixa província on va néixer Mubàrak, al delta del Nil. Treballa en un hospital de la zona i quan dimecres passat va veure les imatges dels enfrontaments a la plaça Tahrir va decidir venir per ajudar. Com ell, 115 metges, tots voluntaris, treballen per torns a la plaça. Allà han atès milers de ferits des que va començar la revolta, fa més d'onze dies. L'anomenen l'hospital de la mesquita però qualsevol imatge que ens suggereixi aquest nom quedarà molt lluny de la realitat. És un cobert, davant d'unes botigues tancades, amb mantes a terra perquè els comerciants puguin fer-hi les pregàries. En aquest carreró, darrere de la plaça, ja fa dies que s'hi acumulen les destrosses, les escombraries i la pudor. Però el caos de l'hospital, on s'apleguen ferits, bates blanques i ajudants, amaga una organització extraordinària que ha estat capaç de garantir els primers auxilis a milers de víctimes d'aquesta revolta. Una tauleta amb dos ordinadors ha registrat tots els ferits que han arribat cada dia. Només dijous n'hi va haver 850. Al costat, una altra paradeta improvisada, plena de calmants, desinfectants i esparadrap, ven medicaments a qui els necessita. Les ambulàncies arriben fins a una de les sortides per emportar-se els pacients més greus. No han parat de circular. També de matinada. Sota el cobert hi ha menjar -sucs, formatgets i aigua-, pots de sabó, quatre cadires, un mostrador i molts analgèsics.
Hospital a la barricada
A l'avinguda del Museu Egipci, en ple camp de batalla del xoc entre seguidors i opositors de Mubàrak, els metges van muntar la seva pròpia petita barricada on atenien els ferits més urgents. Entre dimecres i dijous, el doctor Mohamad Reshad -destinat al punt mèdic de la barricada- va atendre més d'una desena de ferits de bala. Li va costar donar-nos la xifra perquè "en aquest país només tenen armes les forces de seguretat", va dir abaixant el to de veu.
Durant els onze dies de protesta, els egipcis s'han encarregat de fer arribar provisions de menjar i medicaments a la plaça de l'Alliberament. Cada carregament era estrictament revisat per l'exèrcit. La seguretat a cada entrada de la protesta s'ha anat intensificant dia rere dia; controlen documentació, bosses i butxaques. I tothom ha aguantat pacientment el torn i les llargues cues d'entrada. Després de les agressions als mitjans de comunicació, ahir fins i tot hi havia una persona encarregada de donar a cada periodista que entrava el número del "telèfon d'emergència" del Sindicat Internacional de Periodistes, per avisar de qualsevol hostilitat.
Servei de neteja
Durant aquests onze dies, cada matí s'ha escombrat la plaça de punta a punta per recollir les deixalles i les fogueres que durant la nit escalfen els que passen les hores al ras. Ahir, a més, quedaven les restes de la batalla campal. Cada cinquanta metres hi havia un bon grapat de pedres i rocs acumulats, o preparats. Hi ha voluntaris per tota la plaça amb un braçal amb el seu nom i el servei que fan. Els últims dies, fins i tot han aparegut els que venen sucs, galetes o banderes egípcies. Aquest país tutelat durant trenta anys sap molt bé com organitzar-se.
