Crònica 05/02/2011

"Un bloqueig al Pròxim Orient portaria una recessió mundial"

Preus "A Europa, quan el petroli baixa la gasolina no ho fa perquè els impostos absorveixen la diferència de preu" Egipte "La crisi afecta Europa més que els EUA"

Gustau Alegret
3 min
A Ramon Espinasa, veneçolà de pares catalans, li agrada inspirar-se en el Barça mentre treballa amb el seu ordinador.

WashingtonRamon Espinasa (Caracas, 1952) és un dels especialistes en petroli i gas més importants de Washington D. C. Veneçolà d'origen i català de cor, viu als Estats Units des de fa 11 anys, quan va haver de sortir del seu país per l'arribada d'Hugo Chavez. Durant 20 anys va treballar a la companyia Petróleos de Venezuela, de la qual va ser economista en cap. Espinasa, enginyer industrial, és l'especialista principal en petroli i gas del Banc Interamericà de Desenvolupament (Washington), feina que compagina amb les classes a la Universitat de Georgetown.

La pujada del preu del petroli l'ha sobtat?

No és una novetat que augmenti el preu. Ho fa de manera significativa des de la dècada dels 90. La incorporació d'Àsia -i especialment de la Xina- a l'economia mundial ha provocat un canvi en el mercat internacional. Aquests països necessiten matèries primeres per créixer i produir, i el petroli és una font d'energia fonamental.

Però el petroli és limitat.

Exacte. Depenent de les existències actuals i de l'estabilitat política i econòmica dels països, els preus poden alterar-se. El que és evident és que el preu del barril de petroli no tornarà a estar mai a 20 dòlars. La tendència és a l'alça.

Aquesta setmana, amb la crisi a Egipte, el preu del barril ha superat els 100 dòlars. Per què?

Egipte és el país àrab més poblat del Pròxim Orient i té una gran influència a la zona. El contagi de les protestes d'Egipte o Tunísia a altres països veïns pot desestabilitzar-ne la producció. Un terç del petroli que es produeix al món prové del Pròxim Orient. Egipte, a més, té el control del canal de Suez, que és clau per a l'economia internacional.

Per tant, el canvi de preu respon a la incertesa per al futur.

Sí, els mercats reaccionen a una possible desestabilització de la zona. El contagi a altres països com el Iemen o l'Aràbia Saudita afectaria a la producció i al subministrament. Un bloqueig de l'estret d'Ormuz, el golf d'Aden o el mateix canal de Suez tindria importants conseqüències per a l'economia global.

Per què?

Perquè el petroli és la primera font d'energia primària del món (suposa el 34%) i s'utilitza fonamentalment per al transport. La resta de fonts energètiques s'utilitzen per produir electricitat. Bloquejar la zona no només en disminuiria la producció, sinó que n'encariria el transport i això acabaria fent augmentar els preus finals del béns que consumim. Significaria una recessió mundial.

Qui és més depenent del petroli del Pròxim Orient?

El petroli produït a la zona és la gran font d'energia de la Xina i de l'Àsia en general. Representa gairebé el 100 per cent de la seva demanda. També és una font important per a la demanda europea. Per tant, aquests dos mercats se'n veurien afectats a curt termini.

Però el mercat del petroli és global.

Ho és i, per tant, a mitjà i llarg termini tothom es veuria afectat per la inestabilitat a la zona. El que passa és que als Estats Units -i a tot al continent americà- el preu del petroli de referència és el del barril de cru West Texas Intermediate (WTI). Aquest submercat és el del petroli que sorgeix del golf de Mèxic i que subministra principalment els Estats Units i tot el continent.

Una crisi com l'actual, quin efecte té sobre el preu final dels carburants?

La gasolina és petroli refinat. Si augmenta el preu del petroli, augmenta el de la gasolina perquè el refinador necessita ingressar el que li costa el barril de cru. Per tant, si avui puja el preu del barril, el productor augmenta el preu de la gasolina per poder pagar els nous barrils.

I per què quan baixa el petroli, la gasolina no baixa igual?

Als Estats Units sí que hi ha relació. Quan baixa el preu de la matèria primera, també ho nota el consumidor final. A Europa no, per una anomalia volguda pels governs. Quan baixa el preu del petroli, els preus finals es mantenen estables perquè augmenten els impostos. El mercat europeu és menys elàstic quan s'ha d'ajustar a la baixa, perquè el sistema d'impostos absorbeix la diferència de preus. Europa opta per un model de preus estables i alts que desincentivin la dependència energètica del petroli.

stats