Les eleccions han demostrat que vivim en una enorme bombolla i que no sabem res del que passa a fora. Ho escrivia dijous The Big Pharaoh, un dels primers bloguers liberals que vaig conèixer a Egipte. Els resultats oficials de les legislatives que van començar dilluns encara no s'havien fet públics, però tot apuntava que el Partit Llibertat i Justícia, dels Germans Musulmans, s'enduria una majoria d'escons. No és tant això el que inquietava The Big Pharaoh o altres amics laics i liberals cairotes. El més inesperat era l'enorme quantitat de vots que el partit salafista Al Nur (La Llum) i els seus candidats puritans de llargues barbes haurien obtingut a les urnes i que entrarien amb força al Parlament.
La victòria dels Germans Musulmans compleix les previsions; després de tot, són un moviment ben finançat amb més de vuit dècades de vida que disposa d'una maquinària electoral greixada, un missatge clar i milers de seguidors disciplinats. Ho han demostrat al llarg dels anys i ho van exhibir sense pudor durant la votació, quan van desplaçar milers de voluntaris sobre el terreny per ajudar els electors als col·legis (no van ser els únics però sí els més organitzats).
Els salafistes són una altra història. Reprimits durant l'època de Mubàrak, es van mantenir al marge de la política i es van dedicar a la caritat, a difondre l'islam ultraconservador a les mesquites i per satèl·lit i, en general, a gestionar els afers de Déu. No va ser fins després de la revolució que van decidir implicar-se en qüestions menys piadoses, fundar moviments polítics i competir en les eleccions.
Els liberals, l'esquerra i Tahrir
Els partits liberals i d'esquerra han pagat el preu de dedicar-se més a lluitar contra la junta militar que a fer campanya, i els revolucionaris de Tahrir, molts dels quals no van votar i qüestionen la legitimitat d'un procés pilotat per l'exèrcit i celebrat sota l'estat d'emergència i la repressió, han quedat atrapats entre els generals i els islamistes.
Els laics, les dones i els coptes, prop d'un 10% de la població, tenen motius per preocupar-se: no és una bona notícia que la reislamització progressiva que ha viscut al llarg de les dues últimes dècades la societat egípcia arribi a les institucions. "Els resultats dels salafistes mostren que reben molts diners del Golf i que hi ha molts egipcis que creuen en la seva ideologia radical. Fa molta por, perquè no hi ha una alternativa moderada a la seva retòrica religiosa", em diu The Big Pharaoh.
És tard per debatre si formacions religioses ultraconservadores haurien d'haver estat legalitzades, però la gran participació -del 62%, segons es va saber ahir- avala els resultats. Queden moltes eleccions al davant però les perspectives són negres: la primera tongada -un terç dels escons- s'ha celebrat a les zones, tret d'Alexandria, suposadament més liberals del país.
Les aliances dels islamistes
Els Germans Musulmans s'han apressat a anunciar que no s'aliaran amb els salafistes i és massa d'hora per fer aritmètica i resumir la complexitat dient que els islamistes dominaran el Parlament. En cas que siguin rivals, però, la incertesa continua. La Germandat té dues alternatives: o inclinar-se cap al bloc de centre i liberal i aïllar els salafistes a l'extrema dreta o fer-se més conservadora per disputar-los el monopoli de la religió. De l'actitud que adoptin en dependrà molt el futur del Parlament egipci i de la Constitució de l'era post-Mubàrak que s'ha de redactar.
