INVESTIGADOR RAMÓN Y CAJAL DE LA UPFS'ha parlat de la bombolla immobiliària i de com va causar la crisi actual, però no de com va produir un inflament de les classes mitjanes. En revaloritzar-se, l'habitatge va oferir crèdit barat a sectors de les classes treballadores i els va permetre gastar per sobre de les seves possibilitats. Segons l'enquesta de pressupostos familiars de l'Instituto Nacional d'Estadística, les llars en què la despesa va créixer amb més proporció entre el 1998 i el 2008, els deu anys del boom immobiliari, van ser les que tenien caps de família amb nivells educatius més baixos (primer cicle de secundària o menys).
No tots es van aburgesar. Ho van fer els homes que treballaven per compte propi, com a gerents, o en treballs manuals qualificats i semiqualificats a la indústria i a la construcció; és a dir, els petits promotors del boom immobiliari i els seus ajudants i associats.
Podria al·legar-se que així es va redistribuir la riquesa, però ignoraríem a costa de qui es va aconseguir i la fragilitat de l'efecte.
Les famílies en què va pujar menys la despesa estaven encapçalades per universitaris assalariats. Treballar a l'obra va sortir més rendible que l'estudi, la qual cosa no va passar inadvertida als joves i explica que el percentatge de nois entre 18 i 24 anys que no van acabar la segona etapa de la secundària pugés un punt (Fracàs i abandó escolar a Espanya, La Caixa, 2010). La bombolla immobiliària es va desinflar el 2009 i la crisi va reduir dràsticament la despesa de les famílies més vulnerables encapçalades per treballadors no qualificats i administratius, però també va guarir la inflor que havia sofert la classe mitjana.
La caiguda de la despesa entre l'any 2008 i el 2010 va superar la mitjana precisament allà on més havia crescut durant la bonança: en les llars en les quals el cap de família només havia estudiat la primera fase de la secundària, treballava per compte propi o feia treballs manuals qualificats i semiqualificats.
Si cal extreure'n una lliçó és que l'Horaci espanyol protagonista d'aquesta història tenia els peus de fang. No hi ha dreceres ni miracles per millorar. La bombolla va ser només un somni.
