La bonança econòmica a l'Argentina catapulta Kirchner

MontevideoPoques vegades un resultat electoral està tan cantat: quatre dies abans de les eleccions argentines d'aquest diumenge, ningú dubta que Cristina Fernández de Kirchner seguirà sent la presidenta del país sud-americà. De fet, fa setmanes, o potser mesos, que ningú en dubta. Les enquestes auguren a la candidata del Front per la Victòria

(FPV) un triomf clar a la primera volta amb un resultat d'entre un 51% i un 55% dels vots, a anys llum dels seus immediats perseguidors: el governador socialista de la pròspera província de Santa Fe, Hermes Binner; l'opositor peronista Alberto Rodríguez Saa, governador de San Luís, i el socialdemòcrata Ricardo Alfonsín, fill de l'expresident de la transició democràtica dels anys 80 Raúl Alfonsín. Segons els sondejos, cap d'aquests candidats no superarà el 16% dels vots.

La majoria dels analistes coincideixen a atribuir aquest amplíssim suport popular al dolç moment econòmic que viu l'Argentina i a una oposició massa fragmentada que no ha sabut fer ombra a la presidenta. "En general, l'argentí es mostra escèptic, però en el context immediat veu una economia que funciona i això fa que també tingui una esperança a curt termini", explica Rosendo Fraga, director del Centro de Estudios Unión para la Nueva Mayoría.

El PIB s'ha disparat des que el kirchnerisme va arribar al poder de la mà del difunt expresident Néstor Kirchner (2003-2007), que va heretar un país enfonsat, però que ara creix a un ritme anual d'entre el 6% i el 9% mentre els nivells de pobresa i d'atur cauen de manera constant. "Segons l'FMI, Argentina enguany és el país que creixerà més després de la Xina", afegeix Fraga.

La política econòmica del govern ha estat molt centrada els últims anys en el consum, en promoure crèdits a interessos baixos i estimular la despesa pública a base d'ajuts i subsidis amb què els Kirchner van recuperar la bandera de la justícia social del peronisme i es van posar a la butxaca bona part de l'electorat, a l'estil del Brasil de Lula. Són molt seductores les campanyes com la d' Asignación universal , per la qual més de quatre milions de famílies pobres reben uns 47 dòlars per cada fill menor de 18 anys.

I ho són també les tarifes congelades del gas i l'electricitat, les subvencions al transport públic i els programes d'accés popular a la tecnologia, entre els quals hi ha el de Conectar igualdad , pel qual el govern ja ha repartit més de 1.700.000 ordinadors portàtils a les escoles, i el de LCD para todos , de venda de televisors de 32 polsades a preus baixos i quotes còmodes, que el govern va anunciar setmanes abans de l'inici de la Copa Amèrica de futbol.

Una campanya insípida

De ben poc li ha servit a l'oposició, en aquesta insípida campanya que han viscut els argentins, aferrar-se als punt foscos del govern, com ara l'alta inflació i les acusacions d'haver-ne manipulat la xifra a la baixa, que oficialment el 2010 rondava el 10% però que d'altres càlculs van situar gairebé al 25%. Tampoc han minvat la popularitat de Kirchner els escàndols de corrupció, ni la inseguretat ciutadana, ni els advertiments dels organismes internacionals sobre els perills de tants subsidis i la incertesa de l'economia internacional.