Es debat si un estat amb 17 autonomies és viable. Però la seva creació i posterior desenvolupament fou un invent del PSOE i la UCD (el seu testimoni el recull el PP, abans AP). A la Transició no van voler que l'inevitable autogovern de Catalunya i Euskadi les singularitzés.
1. Quin model d'estat fixa la Constitució del 1978?
La Constitució parla de "nacionalitats i regions" però ni les especifica ni aclareix quines diferencies hi ha d'haver entre unes i altres. Es va establir que les nacionalitats són les que van aprovar estatuts a la Segona República (Catalunya, Euskadi i Galícia), però Andalusia també ho va reclamar d'immediat recollint-ho al seu primer estatut. Les altres comunitats també ho van anar fent després. En funció de la lectura que es fes de la Constitució, se'n podria arribar a deduir un estat federal.
2. Què s'entén per 'cafè per a tothom'?
L'any 1977 el ministre adjunt per a les Regions, Manuel Clavero Arévalo, de la UCD, va idear aquesta expressió durant els debats sobre el model autonòmic que es configurava. El PSOE i el partit d'Adolfo Suárez van fer un pacte d'estat per crear 17 autonomies (algunes agrupant províncies o passant-les d'una cosa a l'altra) i per "igualar-les" impedint que les que tenien més personalitat reclamessin més autogovern del previst. El títol VIII de la Constitució fixa, als articles 138 i 139, la igualtat entre els espanyols i que "en cap cas" un Estatut pot implicar "privilegis".
3. Euskadi i Navarra en queden fora?
Sí i no. No perquè totes les autonomies són d'entrada iguals i el títol VIII també és per a aquests dos territoris. I sí perquè a la Constitució, tot i que el PNB no la va votar, incorpora una disposició addicional que estableix "l'empara i el respecte als drets històrics dels territoris forals". El Tribunal Constitucional interpreta aquests drets històrics com el concert econòmic, de què gaudeixen els dos territoris i que els permet recaptar tots els seus impostos i pagar a l'Estat només pels serveis que aquests donen als seus ciutadans. Els nacionalistes sostenen que de la seva aplicació se n'hauria de derivar el dret a decidir la relació amb Espanya sense límits. Se'n va incloure una altra d'addicional que permet a Navarra, si ho vol, unir-se a Euskadi. La possibilitat de "federar-se" es nega a la resta.
4. Com va afectar el 23-F?
Un dels motius que segons historiadors i analistes va motivar el cop d'estat del 1981 va ser el frenesí descentralitzador d'aleshores, quan l'estat autonòmic prenia forma. Després del cop militar, el PSOE i la UCD van pactar ordenar el model per evitar "diferències" i van promulgar la llei d'harmonització del procés autonòmic (LOAPA). Preveia que els traspassos es farien de forma progressiva segons la capacitat de totes les autonomies per estar equiparats. Euskadi i Catalunya la van impugnar i el TC la va tombar amb l'argument que la LOAPA volia frenar estatuts votats en referèndum.
5. El peix al cove de CiU i el PNB va estovar el model?
No, només va servir per impedir que a finals dels 90, amb el mapa de transferències quasi complet, es plantegés una "retallada" de l'estat de les autonomies. En el cas català l'única excepcionalitat no prevista en l'Estatut de Sau, que va derogar-se el 2006 sense haver estat desplegat del tot, va ser el traspàs de les competències de trànsit als Mossos (1997). Es va fer amb l'article 150.2 de la Constitució, que només s'ha usat aquell cop i que permet a l'Estat delegar a les autonomies competències que li són exclusives.
6. Com condiciona la crisi econòmica el debat?
Del patriotisme constitucional d'Aznar de principis dels 2000 i la inflamada batalla contra l'Estatut, en què el PSOE es va empetitir reduint a la mínima expressió l'aposta per l'estat federal del Zapatero primerenc, es passa a qüestionar la descentralització amb l'argument econòmic. La realitat és que del dèficit que Espanya preveu el 2011 tres quartes parts el generarà l'administració estatal i una quarta part, comunitats i ajuntaments.
7. El model de finançament és cafè per a tothom?
Sí. Amb els bascos i els navarresos exclosos, Catalunya ha fet de llebre les quatre vegades que s'ha reformat el finançament autonòmic (1993, 1996, 2001 i 2006). Cada negociació bilateral amb l'Estat s'ha encarat tenint clar que el que es pactés s'havia de generalitzar després a la resta de comunitats de l'anomenat règim comú . L'Estatut del 2006 no va trencar aquesta dinàmica.
8. Qui abandera el procés de recentralització?
Amb més o menys intensitat el PP parla de retallar l'estat autonòmic. El PSOE descarta que evolucioni i afirma que es tracta de "cooperar" per acabar amb les duplicitats. La irrupció de l'espanyolista UPyD ha condicionat i escorat cap al centralisme els grans partits, que es reparteixen el pastís autonòmic.
9. Què implicaria?
L'educació (en el cas català el model d'immersió qüestionat també pel Suprem) i el model econòmic es veurien afectats: els gurus econòmics del PSOE i el PP, pressionats per les grans empreses, situen la unitat de mercat com una prioritat.
10. Les altres autonomies ho acceptarien?
Les nacions integrades a l'Estat no acceptarien una retallada i el PSOE i el PP s'haurien d'arremangar per fer-la empassar als seus barons, acomodats al seu poder econòmic i polític i sempre darrere de Catalunya.
