Les caixes volen el client com a accionista
El sistema financer espanyol necessita més de 15.000 milions d'euros per recapitalitzar-se. L'opció més ben vista per les caixes és que els clients es converteixin també en accionistes.
Barcelona.Ahir van quedar revelats els diners que necessiten les entitats espanyoles per complir les noves exigències de solvència per al sector. La crisi del sector immobiliari ha provocat veritables estralls entre bancs i caixes. Coneguda la xifra de què han de morir, més de 15.000 milions, ara toca buscar els inversors que taparan aquest forat. Una de les opcions que pren força és la d'oferir als mateixos clients la possibilitat de convertir-se en accionistes.
Les caixes (els bancs ja tenen el capital repartit entre socis) que s'han de reforçar (vegeu el gràfic) tenen quatre opcions. La primera és sortir a la borsa, la fórmula que ha escollit La Caixa, utilitzant Criteria. En aquest cas, el president de La Caixa, Isidre Fainé, ja ha enviat una carta als petits accionistes de Criteria perquè es mantinguin en el nou projecte de CaixaBank. La segona possibilitat és que un organisme públic, el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), compri participacions preferents i entri com a soci temporal. La tercera opció implica que el FROB faci un préstec. I l'última és la ja esmentada: que part del capital es vengui a clients i a fons d'inversió internacionals.
Com que els mercats majoristes han tancat l'aixeta, l'estratègia de convèncer els impositors per tal que també es converteixin en accionistes és una de les més atractives. Tot i que "el Banc d'Espanya ha dissenyat aquestes recapitalitzacions pensant en els grans fons d'inversió, també és veritat que existeix la cultura d'arrelament al territori, similar a la del Banc Sabadell, en què bona part de les accions passen de pares a fills", assegura el soci de gestió de riscos de BDO, Enric Domènech.
En aquesta filosofia s'inclou CatalunyaCaixa, que necessita captar 1.718 milions d'euros i té una base de quatre milions de clients. I també Unnim, a qui li falten 568 milions. La possibilitat que part dels clients també siguin accionistes és vista amb bons ulls per part de les dues entitats, tot i que sembla molt evident que només podran captar petits percentatges del capital que necessiten.
El volum que han de captar entre vuit caixes i dos bancs espanyols i dues filials de bancs estrangers s'eleva a 15.152 milions d'euros. Una xifra que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, considera "raonable" i "assumible". Els experts consultats coincideixen amb el parer del cap de l'executiu. I posen exemples: el dèficit fiscal anual de Catalunya és de 18.000 milions d'euros, menys del que necessiten les entitats financeres, explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la UPF, que posa l'exemple de Nueva Rumasa per contextualitzar les exigències del Banc d'Espanya. Amb uns pagarés que generaven desconfiança i dels quals la CNMV alertava constantment, el grup de José María Ruiz-Mateos va aconseguir, segons s'estima, al voltant d'uns 200 milions d'euros. Unnim hauria de poder assolir el seu objectiu sense problemes, considera Amat. Les entitats tenen ara quinze dies per presentar al regulador la seva estratègia i el calendari de compliment dels requisits. El Banc d'Espanya haurà de donar el vistiplau al setembre, el termini fixat per veure si les caixes han fet els deures.
