La intenció de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que vol demanar el reconeixement com a estat al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o, en cas de negativa, a l'Assemblea General, va més enllà del sistema onusià. Per tant, no passarà res a les Nacions Unides, que s'ocupen del tema des del 1947. Ni després del rebuig del Consell de Seguretat -garantit- amb una fórmula encara inconcreta. Ni tampoc després de la recomanació favorable -no vinculant- de l'Assemblea General, que podria comportar una lleugera millora de l'estatus actual de Palestina en el marc de l'ONU. La jugada té una altra finalitat: mostrar a Israel i als Estats Units que cal negociar de debò; mostrar als territoris ocupats, amb Hamàs encara senyor de la franja de Gaza, que tenen el control del partit, i a la Unió Europea, que la solució no depèn dels 27 països que la integren. La pilota quedarà a Washington i a Tel Aviv perquè, tot i que podrien, no volen retornar el bumerang, dir: "D'acord, però discutim com, quan i a canvi de què".
