El capitalisme a 5 anys vista

BarcelonaAl Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, feu dels antiglobalització, no sorprèn gaire que la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, hagi proposat obrir un debat sobre "un nou model de desenvolupament sostenible". Més estrany és, en canvi, sentir-ne a parlar a la cita anual de Davos, que reuneix les elits polítiques, econòmiques i financeres del planeta. Però el debat s'ha colat enguany en l'exclusiu club, el fundador del qual, Klaus Schwab, opina obertament que "el capitalisme, en la seva forma actual, ja no funciona", i també que les elits convidades a l'estació corren el risc de "perdre del tot la confiança de les generacions futures".

Ningú no dubta que al capitalisme li espera una llarga vida, i que l'economia de mercat -que cavalca damunt la globalització- continuarà sent la base sobre la qual se sustentaran les principals economies del món; almenys, fins que la Xina i el seu capitalisme de partit únic enxampin per mida els EUA. Però aquesta premissa no significa que el model no pugui canviar. De fet, sobre els pilars de la llibertat econòmica i de la propietat privada, el capitalisme hi entén força de canvis, d'adaptació i d'efectes pèndul. I, sobretot, hi entén de supervivència.

El dilema d'Europa

La crisi financera va esgarrapar la famosa crida del president francès, Nicolas Sarkozy, a "refundar" el capitalisme, però, quatre anys després, amb els governs esgotats per combatre-la, se solapa amb una aclaparadora crisi del deute. Com es resolgui no serà aliè a la pròxima etapa que visqui el model.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president Sarkozy lideraran la cimera que demà mirarà d'allunyar Europa de l'abisme, justament amb el rerefons d'una fractura creixent entre estats i mercats.

L'eix francoalemany vol blindar l'eurozona, encara que sigui amb menys països membres, amb una unió fiscal de debò, però el preu d'aquest lloable esforç cap a una Europa més poderosa en detriment dels estats és l'austeritat. L'arribada de la recessió no ha modulat aquest discurs, però la por a una depressió econòmica en tota regla i les gallegues crides d'Espanya al realisme han aconseguit que es faci un lloc en l'agenda la flexibilització del calendari per arribar a fer desaparèixer el dèficit.

Per primer cop, amb la boca petita, París i Berlín parlen de creixement i d'ocupació, tot i que el marge dels governs sembla cada cop més petit davant la pressió dels mercats, mentre cap govern global fa de contrapès a "la mà invisible" d'Adam Smith (ni s'espera, almenys a curt termini). El dilema pervers entre creixement i austeritat està servit.

Capitalismes d'estat

Aquest debat europeu -que a la seva pròpia escala viuen també uns Estats Units en campanya- es planteja mentre, en paral·lel, la Xina, Rússia i altres països, amb les seves respectives particularitats, assagen noves fórmules de capitalisme d'estat. Són nous models que generen riquesa, amb el pecat que no està gaire ben repartida entre la població, i auguren tensions socials. A més d'adaptar-se a cada moment de la història, el capitalisme, camaleònic, es mimetitza amb la idiosincràsia d'allà on regna. Fa uns dies The Economist va agitar el debat en preguntar si el capitalisme d'estat pot esdevenir una alternativa real.

En resum: la crisi ha posat el capitalisme, que hi ha arribat amb el predomini total de l'economia financera sobre la productiva, en un nou punt d'inflexió. Com en sortirà? ¿Amb controls, regulacions i responsabilitats més grans? ¿Amb més compromís social? ¿De debò es pot forjar un contrapès polític global? ¿Amb l'estat del benestar, que és a l'ADN del model social europeu, desmantellat? ¿Amb més desigualtats? ¿Més desregulat que mai?

L'ARA ha preguntat a 12 experts en diferents camps cap on creuen que evolucionarà el capitalisme a cinc anys vista. Perquè ningú no sap quant durarà la crisi, però sí que existeix cert consens que caldrà almenys un lustre abans no n'hàgim pagat els plats trencats. Aquesta és la qüestió que han respost: Com haurà evolucionat el capitalisme d'aquí a un lustre?

XAVIER SALA I MARTÍN, economista de Colúmbia: "Els governs tindran menys sobirania i poder"

"El capitalisme no el reformularà cap president de cap país perquè, igual que les llengües, és la suma de les decisions de milions de persones. Tot i així, crec que evolucionarem cap a un capitalisme en què els governs tindran un paper menys important. Per molt que tothom digui que la crisi és culpa del lliure mercat, el que estem vivint és una crisi de deute públic. Els governs s'han acostumat a endeutar-se i a tenir dèficit, però ara ja no tindran tanta flexibilitat pressupostària com abans. Només podran gastar el que ingressin, i així ho establirà el nou Tractat europeu que s'està negociant actualment. Arran d'això, canviarà el model de presa de decisions: ni el govern català ni l'espanyol tindran la sobirania que han tingut fins ara. Una altra cosa positiva del nou capitalisme que està emergint és que el capital humà serà determinant. Ja no seran els rics els que moguin el món, sinó els que tinguin talent. El futur està en mans dels nous Bill Gates, Steve Jobs o Marc Zuckerberg".

JOAN MAJÓ, enginyer i exministre: "Se l'ha de reformar, no substituir"

"¿Per tornar a la dictadura del proletariat i a l'economia planificada? No. ¿Per suprimir la llibertat de mercat i la iniciativa privada? No. ¿Per eliminar els incentius del benefici en les activitats econòmiques productives que suposen fabricar productes o fer serveis socialment útils? No. ¿Per posar normes i regulacions que evitin abusos, que eliminin l'explotació i que redueixin les desigualtats? Sí. ¿Per avançar cap a un sistema fiscal més redistributiu? Sí. ¿Per prohibir l'especulació sense utilitat social? Sí. ¿Per posar el sistema financer al servei de les persones i de l'economia real? Sí. ¿Per fer caure la dictadura dels "mercats" sobre els governs democràtics? Sí. Substituir el capitalisme és difícil, per la manca d'alternatives reals. Reformar-lo en favor dels interessos de les persones és possible, si les classes mitjanes de les nostres societats europees hi donen suport. Més que substituir el capitalisme el que cal és revisar i revifar la socialdemocràcia".

VICENÇ NAVARRO, economista de la Universitat Pompeu Fabra: "Els canvis no arribaran sense agitació social""

El futur del capitalisme depèn de la correlació de forces dins del continent que estem analitzant. Si a Europa hi continua dominant el capital financer a costa del món del treball i el capital productiu, acabarem amb una gran depressió, una situació a la qual estem anant molt ràpidament. Si, en canvi, dominen el món del treball i el capital productiu, es podria sortir de la crisis a base de crear prou demanda per estimular l'economia mitjançant un augment molt notable de la inversió i la despesa pública encaminada a crear ocupació. Això últim no passarà a menys que hi hagi un canvi profund de les institucions que governen actualment Europa i els països que la constitueixen, la qual cosa no es produirà llevat que hi hagi una gran agitació social que forci aquests canvis. Es necessita una gran redistribució del poder econòmic i polític en cada un dels països de la Unió Europea i en tot el sistema europeu".

MIREN ETXEZARRETA, catedràtica d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Hauríem de tenir voluntat de reacció"

"La meva anàlisi és que el capitalisme d'aquí cinc anys serà bastant semblant a l'actual pel que fa al món dels negocis. El futur s'endevina més complicat per a la població, per l'enduriment de les condicions de vida i treball dels ciutadans. Una època de fortes turbulències és una època de confusió. A Europa s'ha produït una convergència cap a les polítiques d'austeritat, que ara es comencen a posar en qüestió. El món econòmic sol·licita polítiques de creixement, però sense abandonar les mesures d'austeritat, una demanda que suposa la quadratura del cercle. Tanta austeritat pot provocar que la població s'acabi qüestionant la validesa del capitalisme. S'està perdent qualitat democràtica a una gran velocitat. L'horitzó és molt fosc, tot i que a curt termini el sector financer pugui sortir de la crisi. La ciutadania hauria de tenir més voluntat de reacció més enllà de l'actual submissió".

JOSEP RAMONEDA, periodista, filòsof i escriptor: "Existeix el perill de la corrupció estructural"

"El capitalisme ha demostrat capacitat d'adaptació. I el pronòstic menys arriscat és dir que trobarà les mutacions adequades per tirar endavant. Tanmateix, les desregulacions i les privatitzacions massives, juntament amb el procés de globalització, han conduït a un capitalisme de la irresponsabilitat que fa basarda. Els comportaments que han portat a la crisi han estat guiats per la perillosa creença que tot és possible i per la sensació d'impunitat absoluta del poder financer i del seu entorn. El poder econòmic s'ha fet global mentre que el poder polític segueix sent nacional i local, de manera que els governs han perdut la capacitat de limitar la voluntat de poder del diner. Amb uns governs febles, cada cop més dependents, el gran perill és que la corrupció es faci estructural. I que el model de futur s'acosti més al capitalisme de màfies d'estat, com a Rússia o a la Xina, o al capitalisme d'estats semifallits, que al capitalisme del benestar compartit, propi del model europeu. La incapacitat dels governs per assumir la direcció de la sortida de la crisi i posar condicions al sistema financer, després d'haver-lo salvat de la fallida, és un pèssim senyal per al futur".

ALFREDO PASTOR, economista de l'Iese: "Calen entitats financeres més petites""

M'agradaria que les economies de mercat fossin més estables, sense tants alts i baixos, i per això és indispensable regular millor el sector financer. S'hauria d'evitar que hi hagi institucions financeres massa grans per fer fallida: si ho són, també són massa grans per existir. Un sector financer menys concentrat seria més segur, però estem avançant en la direcció contrària. Als Estats Units els grans bancs han guanyat aquesta batalla. Però pot ser que d'aquí cinc anys hi hagi hagut canvis. També caldria que les economies fossin més equitatives, sense tantes desigualtats, i que s'orientessin a donar feina a tothom, en lloc de prioritzar el creixement i considerar l'ocupació com un objectiu col·lateral. Tot això requereix un canvi de mentalitat molt profund que no arribarà del tot en cinc anys, però és cap on hem d'avançar".

MIQUEL PUIG, economista: "Caps als Estats Units d'Europa"

"Les transformacions del capitalisme han tingut lloc únicament quan les elits s'han sentit aterrides: arran de les grans depressions dels 1870 i dels 1930. Actualment només hi ha alarma a l'eurozona. Àsia continuarà industrialitzant-se a marxes forçades, enviant-nos ones sísmiques en forma d'alces de preus de les matèries primeres i pressió a la baixa dels salaris. Els països anglosaxons mantindran el seu model dominat per les finances malgrat els indignats , Barack Obama i Warren Buffet. Només a l'eurozona es pot esperar una profunda transformació. Previsiblement, els països que s'hi mantinguin (difícilment Grècia, esperem que sí Espanya) faran un salt cap als Estats Units d'Europa: un espai amb polítiques econòmiques coordinades, orientació vers la indústria avançada i eurobons... per finançar europrojectes.

CRISTINA GALLACH, Consell de la Unió Europea: "La política no es fa valer davants dels mercats"

"Predir el futur és un mal negoci, tenint en compte la velocitat a la qual van els esdeveniments. Si es manté la tendència actual, pronostico tres grans evolucions. La primera, la consolidació del capitalisme d'estat, practicat per les grans economies emergents com la Xina, el Brasil o l'Índia. Són grans països que han entrat al món del negoci global de la mà dels seus governs, utilitzant a favor seu i sense miraments els instruments que l'estat els brinda i, per tant, competint amb un alt grau de deslleialtat. La segona evolució és l'increment de les tensions entre la política, l'economia i les finances. De moment, no hi ha senyals que la política, afeblida per haver de jugar en un marc global, pugui fer-se valer per sobre dels mercats i el món dels negocis. Aquests últims van més de pressa que la formació dels consensos polítics necessaris. De moment, guanyen els mercats. I la tercera qüestió és l'augment dels moviments de protesta, per respondre a la creixent desigualtat, l'increment de la competència i els exclosos. Contràriament al que s'ha vist fins ara, a Occident les desigualtats augmentaran, però a la resta del món disminuiran".

TOMÀS CASAS, economista de la Universitat de St. Gallen: "S'ha de fomentar l'emprenedoria"

"Existeix una gran diversitat dins del capitalisme, i per tant el terme vol dir poc. Certament, tenim mínims comuns dominadors en les varietats de capitalisme modernes, com ara la propietat privada i el mercat com a mecanisme de coordinació. En poc s'assemblen, però, la varietat dominada pels business houses indis, la basada en els keiretsu i una economia dual a la japonesa o el sistema americà, en què preval la lògica de l'accionariat. Les unitats d'anàlisi més adequades per a sistemes econòmics són dues: cultura i institucions. Per exemple, institucions com certs sindicats i bancs redistribueixen recursos més que generar-ne de nous. En canvi, les cultures d'emprenedors a Zhejiang o del Mittelstand alemany creen riquesa. Tota varietat de capitalisme hauria d'incentivar cultures i institucions en què els agents creadors es trobin a gust, ja siguin autònoms de Catalunya o de Silicon Valley. El capitalisme té corda. Necessitarem, però, dècades perquè les seves varietats puguin realitzar el seu immens potencial".

SALVADOR CARDÚS, sociòleg:"Tinc l'esperança que és possible un capitalisme més democràtic"

"Fa pocs dies, Anna Cabré deia que li era més fàcil predir la situació demogràfica d'aquí cinquanta anys que per als pròxims cinc. Aquesta idea es pot aplicar al futur del capitalisme. Els pròxims cinc anys són impredictibles. Per començar, no sabem si ja haurem sortit de la recessió, ni com. En un altre pla, no sabem si el capitalisme d'estat xinès ja haurà viscut una crisi a causa de les revoltes que, tard o d'hora, hi produiran les noves classes mitjanes exigint unes altres garanties laborals. Ni sabem si el Brasil veurà punxar la bombolla que ara infla. La meva esperança -que no predicció- és que d'aquí cinc anys estiguem en condicions de creure que un altre capitalisme és possible, i d'aproximar-nos-hi amb decisió. Un capitalisme que sigui més democràtic, més compromès amb l'equilibri i sostenibilitat de tot el sistema i capaç de seguir generant riquesa, benestar i de redistribuir-lo més justament. És a dir, tal com serà, ben segur, d'aquí cinquanta anys".

JOSEP FONTANA, historiador: "Si siguem igual, el capitalisme depredador haurà vençut"

"Què volem dir quan parlem de capitalisme? Hi havia, fa algunes dècades, un capitalisme relativament controlat que garantia una certa redistribució dels guanys. Des dels anys setanta, però, un procés gradual d'enriquiment dels de dalt i d'empobriment dels de baix, afavorit pels polítics que hem anat votant els ciutadans, ha dut a la minva dels salaris reals i al desmantellament de l'estat del benestar, i ha anat configurant un nou model de capitalisme carronyaire, que ha encertat a treure profit de la crisi econòmica per consolidar la seva victòria. Quin capitalisme dominarà d'aquí cinc anys? Si l'evolució de les coses segueix tal com en l'actualitat, el capitalisme depredador haurà vençut. L'única manera d'evitar-ho és que lluitem per aconseguir un repartiment més just dels guanys i per recuperar els drets socials que ens estan arrabassant. D'aquí cinc anys, per tant, tindrem la mena de capitalisme que ens haurem merescut".

DAVID MURILLO, professor de ciències socials d'Esade: "Les polítiques d'austeritat no són suficients"

"El capitalisme té la capacitat de reinventar-se i d'adaptar-se, però pronostico una etapa de continuïtat, en què difícilment es produiran grans canvis sistèmics. Per capgirar l'actual situació econòmica, la solució passa pel que es va fer als anys 30: recuperar la iniciativa pública com a factor de correcció del sotrac econòmic. Però aquest camí també reclama certa col·laboració dels mercats financers. Faria falta que Alemanya aprovés polítiques expansives, que el Banc Central Europeu estigués a favor dels eurobons i que els mercats donessin un cop de mà prestant novament als estats. Una conjuntura difícil de veure ara mateix. Les polítiques d'austeritat són necessàries, però no són suficients per construir el futur. Per desgranar quin capitalisme ens trobarem d'aquí cinc anys, la clau és saber com s'avançarà en la regulació del sector financer. Si no corregim aquestes clavegueres del sistema, difícilment podrem avançar cap a una regulació financera global. No sóc optimista sobre el fet que el capitalisme surti corregit d'aquesta crisi, només cal observar que la pressió sobre els paradisos fiscals encara és mínima. Si a la Unió Europea avancem en la taxa Tobin [impost sobre el flux de capitals] ja aconseguirem alguna cosa. Em preocupa que la por dels estats, que s'adonen de la pèrdua de control de les pròpies economies, porti Europa i el món cap a una deriva proteccionista, que provocaria situacions de conflicte. Les economies emergents, com el Brasil i la Xina, o fins i tot els emirats àrabs, disposen del múscul financer que ens falta a nosaltres. Ara mateix, aquests països tenen la paella financera pel mànec".