El 22-M castiga el deute espanyol

Barcelona.Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques celebrades a Espanya diumenge van tornar a afegir pressió ahir al deute espanyol. Sobre l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero pesa la sospita que l'àmplia derrota electoral l'afeblirà en la recta final del mandat i no podrà acabar amb èxit el programa de reformes. Els previsibles nous escenaris de dèficit en algunes autonomies i els dubtes sobre la capacitat de recuperació de Grècia també van en contra de la confiança dels mercats.

Concretament, la jornada d'ahir va arrencar amb una onada de vendes de deute espanyol. Abans de l'obertura de la borsa, l'interès del bo a deu anys es va situar en un 5,51%. Després d'assolir el 5,62%, la situació es va calmar i al tancament dels parquets l'interès dels títols espanyols es va fixar en un 5,53%.

La prima de risc dels bons espanyols a deu anys (el diferencial amb el bo alemany per al mateix període) va assolir al matí els 261 punts bàsics, molt a prop del rècord de principis d'any. Al tancament de la sessió el diferencial es va situar en 251 punts bàsics.

Col·locació del Tresor

Demà l'economia espanyola se sotmetrà a una nova prova amb la col·locació prevista pel Tresor Públic de fins a 2.500 milions d'euros en lletres a tres i sis mesos.

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va urgir ahir el govern espanyol a afrontar els problemes de l'economia del país i a no culpar només els mercats. Fernández Ordóñez va subratllar que el més urgent és canviar el marc legal per crear ocupació, fer créixer el PIB i reduir la prima de risc del deute espanyol. "No hauríem d'acceptar haver de pagar un spread [diferencial entre el deute espanyol i l'alemany] de 200 punts bàsics durant gaire temps", va comentar.

Per la seva banda, el secretari d'estat d'Economia, José Manuel Campa, va remarcar que tant l'executiu com els empresaris han de "perseverar" a afrontar reformes estructurals per accelerar el canvi de model productiu. Va afegir que el govern no pot ser "autocomplaent", ja que la "dèbil" situació del mercat laboral "obliga a continuar amb l'agenda reformista". El govern espera tancar aquesta mateixa setmana un acord sobre la negociació col·lectiva amb patronal i sindicats.

La Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) ha revisat una dècima a l'alça les seves previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any i per al 2012, fins al 0,9% i a l'1,5% del PIB, respectivament.

A tot això s'hi va afegir que el govern grec va decidir tramitar de forma urgent noves mesures d'estalvi per obtenir 28.000 milions d'euros fins al 2015. Aquest nou paquet inclou retallades en els salaris dels funcionaris i en les pensions, una pujada d'impostos i la privatització de ports, aeroports i altres empreses públiques. El comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, va posar en dubte la viabilitat dels plans grecs de privatització i va fer una crida a aplicar amb "urgència" les reformes necessàries per sanejar l'economia grega.

Ahir les borses van caure (l'Íbex va baixar un 1,41% i Wall Street retrocedia un 1,17% a mitja sessió) i en alguns moments del dia l'euro va arribar a baixar per primera vegada des del març dels 1,40 dòlars.

L'economista Paul Krugman va criticar des del The New York Times els rescats de la UE. "Queda clar que Grècia, Irlanda i Portugal no poden ni podran pagar tota la quantitat dels deutes", però creu que Espanya "ho podria aconseguir".