El català, llengua bàsica del 40% de la població
Bé als estudis i a casa, però no tant a la feina i entre els amics. L'ús del català varia molt segons l'àmbit, però es constata que segueix atraient parlants educats en castellà o en altres llengües.
Barcelona.El català s'ha sotmès a un nou diagnòstic, de la mà del Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, i confirma la seva condició de tenir una mala salut de ferro.
Tot i les mancances en els usos públics i privats, el català manté encara poder d'atracció. Així, malgrat que només el 35,3% dels enquestats la tenen com a llengua inicial (la que van aprendre en primera instància a casa, un 39,4% manifesten que és la seva llengua d'identificació (la que consideren més habitual).
El creixement (un 4,1%) contrasta amb el que li passa al castellà o a les altres llengües, que perden un 1,6% i un 2,4%, respectivament.
El resultat final és, per tant, que un 56,2% dels ciutadans més grans de 14 anys, cosa que significa 3,6 milions de persones, declaren que el castellà és la seva llengua habitual, mentre que el català és l'opció del 39,5% dels entrevistats. Finalment, un 4,1% de la població manifesta que té una llengua diferent del català o del castellà com a habitual.
El treball analitza també les competències lingüístiques dels catalans. Així, mentre que el català l'entenen un 95,3% del ciutadans, només el parlen un 77,5% i l'escriuen un 60,6%. En aquest aspecte té molta importància l'edat. Així, mentre que el 97% de les persones de 14 a 19 anys nascudes a Catalunya saben escriure el català, només un 65% de la població de més de 65 anys té la capacitat d'escriure'l.
Si se segmenta aquesta dada per procedència, el 96,4% dels nascuts al país declaren que saben parlar el català, enfront d'un 57% dels que han nascut a la resta de l'Estat o el 39,8% dels nascuts a l'estranger. Pel que fa al castellà, tots els catalans (un 99%) l'entenen i el saben parlar i escriure.
L'estudi és el més ambiciós que s'ha fet mai al país tant pel nombre d'enquestes -més de 30.000- com per la metodologia, que consisteix en entrevistes personals. També són les dades més recents.
Durant l'acte de presentació, Miquel Àngel Pradilla, de l'IEC, ha assegurat que es confirma la necessitat d'insistir en el foment del català en l'àmbit privat. "S'ha de treballar la persuasió per millorar el rendiment del català al carrer", ha dit Pradilla. Aquesta noció reforça el canvi de política lingüística que es va fer aproximadament fa una dècada. Si als anys 80 i 90 el model de referència era el quebequès, basat en les actuacions sobre l'esfera pública de l'escola, els mitjans de comunicació i l'administració, ara es considera prioritari fomentar l'ús del català en l'esfera personal. D'altra banda, Pradilla ha insistit en la necessitat d'ajudar les persones nouvingudes a aprendre la llengua: "Més que una intervenció global en el coneixement del català, les autoritats haurien d'impulsar les competències lingüístiques de les persones nouvingudes a Catalunya".
De la Terra Alta al Baix Llobregat
Una de les potències del Baròmetre és poder oferir precisió comarcal en les seves dades. L'estudi mostra que la Terra Alta és la comarca amb més penetració del català, ja que el 89% consideren que és la seva llengua habitual. La segueixen les Garrigues (82,8%), la Ribera d'Ebre (80,4%), la Conca de Barberà (78,6%) i el Ripollès (76,6%).
Per la cua, la comarca on es parla menys el català com a llengua habitual és el Baix Llobregat (26,1%), precedida del Barcelonès (27,9%) i del Baix Penedès (29,0%).
Pel que fa als altres territoris de llengua catalana, el Baròmetre destaca que un 53% de la població de les Illes Balears té el català com a llengua inicial i un 22% en el cas del País Valencià.
