El pitjor malson que puguem imaginar pot fer-se realitat qualsevol dia. La setmana passada, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), un organisme dependent de l'ONU, va enviar al govern japonès les conclusions d'un informe preliminar sobre les causes de l'accident de Fukushima, en què els experts denunciaven que els riscos s'havien "subestimat". És a dir, que malgrat totes les precaucions, els japonesos no havien sabut anticipar-se al desastre, i el malson -dolorosament real- havia pres vida. Un terratrèmol de nou graus a l'escala de Richter va causar un tsunami amb onades de 14 metres que va col·lapsar la central nuclear i va desencadenar la catàstrofe. És per això que els experts han arribat a la conclusió que no n'hi ha prou estant preparats per al pitjor: cal preparar-se per a l'inimaginable.
En aquest sentit treballen, des de llavors, tots els organismes internacionals encarregats de vetllar per la seguretat del sector nuclear, com l'AIEA i la Comissió Europea, que, en col·laboració amb el Grup Europeu de Reguladors de Seguretat Nuclear (ENSREG, en anglès), van engegar la definició i el disseny d'unes proves de resistència per a les plantes nuclears europees, per assegurar-se que, si arribés el cas, suportarien un desastre com el japonès i fins i tot pitjor. Ara, perquè la lliçó nipona no quedi en paper mullat, cal que les centrals passin l'examen.
En què consisteixen les proves d'estrès nuclear?
Són uns tests que s'afegeixen als controls de seguretat ja existents en cada país per ajudar les 143 centrals nuclears europees en funcionament a estar més preparades per fer front a un fet inesperat.
Fukushima va resistir els efectes del terratrèmol, però el tsunami posterior va deixar la planta sense l'energia elèctrica necessària per mantenir refrigerats els nuclis. L'objectiu, doncs, és estudiar les reaccions hipotètiques de les plantes davant de desastres naturals -com ara sismes, inundacions, tornados i temperatures extremes- o d'accidents provocats pels humans amb voluntat de fer mal -com ara un atac terrorista mitjançant l'impacte d'un avió- o bé fortuïts -seria el cas d'una explosió de gas.
Com s'avaluen exactament els riscos de patir un sisme?
Totes les centrals situades en una regió susceptible de patir un terratrèmol hauran de demostrar la capacitat de suportar un sisme de la magnitud que acostuma a tenir la zona. Una de les novetats més destacables en aquest aspecte, però, és l'exigència d'incorporar un marge de seguretat "molt més ampli" que fins ara, que contempli magnituds superiors a les esperades segons els registres del passat.
A més, perquè no es repeteixi un dels principals problemes de Fukushima -que no va poder continuar refrigerant els reactors perquè el tsunami va tallar el subministrament elèctric-, les centrals hauran de demostrar que tenen subministrament d'emergència per resistir diversos dies.
Qui s'encarrega d'examinar les centrals?
Brussel·les no enviarà experts a les plantes; l'avaluació la faran les autoritats nacionals independents, com per exemple el Consell de Seguretat Nucelar a Espanya, en tres nivells.
Primer, els responsables de la planta contestaran els qüestionaris sobre totes les emergències imaginables i descriuran les possibles reaccions dels sistemes de seguretat del complex. A més, hi adjuntaran els estudis d'enginyeria necessaris.
Després, els reguladors nacionals, que són els més preparats perquè ja han realitzat controls sobre el terreny amb anterioritat, avaluaran la credibilitat de les respostes aportades pels responsables de la planta. Finalment, un equip paritari de set persones -un representant de la Comissió Europea, dos membres permanents de l'ENSREG i quatre de no permanents- revisaran l'informe del regulador nacional i elaboraran les conclusions finals.
Quan es faran les proves?
El calendari previst estipulava començar a avaluar les centrals l'1 de juny. Però a la pràctica, cada autoritat reguladora nacional marcarà el seu ritme. La Comissió té, però, la intenció de disposar ja d'uns informes preliminars -que combinin les conclusions dels informes nacionals amb els de la revisió feta pels equips paritaris- a finals d'any, per poder presentar-los a la cimera europea del desembre.
El procés, però, continuarà uns mesos més per arribar a una avaluació completa a mitjans del 2012. Com és obvi, els informes inclouran recomanacions per millorar tant les infrastructures físiques de les centrals com la formació i les condicions de treball dels enginyers i els operaris.
Què passa si una central no supera els tests?
Segons el comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, les plantes nuclears hauran de sotmetre's al test "amb tot el rigor necessari". En cas de no superar-lo, Brussel·les recomanarà apagar els reactors i deixar-los fora de servei, però en cap cas obligarà cap país a tancar una central; l'última paraula la tenen els mateixos estats.
L'única mesura de pressió que aplicarà la CE és la de fer públic l'informe de l'autoritat nacional independent i la revisió feta pels equips paritaris. D'aquesta manera, en cas de no seguir les recomanacions europees, seran els governs dels estats membres els que s'hauran de justificar davant dels seus ciutadans.
Què passarà fora de la Unió Europea?
Com que les catàstrofes no coneixen fronteres, la Comissió Europea treballa també per exportar les proves de resistència a altres països veïns que també tenen instal·lacions nuclears, com ara Suïssa, Rússia, Ucraïna i Armènia. Per ara, les reaccions són positives. El grup de països més rics del món, el G-8, es va mostrar favorable fa unes dies a establir un marc internacional únic de seguretat nuclear.
L'onada del tsunami en impactar contra la planta nuclear de Fukushima, operada per l'empresa elèctrica japonesa Tepco, l'11 de març. La Comissió Europea mira ara d'evitar més catàstrofes millorant les mesures de seguretat.
