La retransmissió de la repressió policial ha fet pujar els colors al govern de Rajoy. I ha donat oxigen a l'oposició, particularment a la que emergeix per sobre d'un PSOE intranscendent. Els aldarulls, reforçats per imatges incontestables, il·lustren el divorci entre un règim amb una mala salut de ferro i una societat que perd la vergonya a la contestació. Abans i després del 15-M, les marxes contra la corrupció i ara contra les retallades han augmentat la dissidència, però no la comptabilitat electoral. Els estudiants han posat la cirereta al pastís. Interessa comprovar si tot plegat modificarà una quincalla institucional rovellada per la partitocràcia. I quin serà, per tant, l'efecte en una estructura política i uns actors acomodats en una realitat paral·lela i distant de la que pateix un País Valencià espremut.
