SUBSÒL BARCELONÍ
Crònica 30/05/2011

Les clavegueres, les millors delatores del consum de drogues

Maria Ortega
2 min
Les clavegueres, les millors delatores del consum de drogues

S' ho preguntaven els Toreros Muertos en la seva divagació sobre el recorregut de l' agüita amarilla : on deu anar? La resposta és fàcil: a les clavegueres -si es compleix amb l'ordenança del civisme, esclar- i d'aquí a les depuradores. Però no sense que abans s'hagi convertit en la millor delatora dels nivells de consum de droga de la població. Un estudi del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), fet a partir de mostres de la depuradora del Prat de Llobregat, ja va posar de manifest el 2007 que entre els residus líquids de l'1,3 milions de persones que fan ús d'aquesta xarxa hi ha restes d'unes 20.000 dosis diàries de cocaïna, que, en caps de setmana, arriben fins a les 40.000.

O el que és el mateix: quatre quilograms diaris d'aquesta droga al clavegueram en les puntes de dissabte. Les dades més recents de l'estudi revelen pocs canvis en aquesta dinàmica. El consum de cocaïna està estabilitzat, segons marquen les clavegueres, en uns nivells que extrapolats al conjunt de població de l'àrea metropolitana indicarien unes 70.000 dosis diàries de cocaïna al clavegueram.

Els canvis són més notoris pel que fa al consum d'altres substàncies estupefaents. És el cas de l'èxtasi, del qual en els últims tres anys se n'ha reduït el consum, segons les mostres de la depuradora del Prat, que indiquen una disminució dels grams consumits per dia els caps de setmana de 80 a 50. L'amfetamina arriba a màxims de 30 grams diaris, i la metamfetamina, de 12.

Sistemes de detecció de drogues a banda, el clavegueram barceloní s'ha tunejat aquests últims anys per evitar imatges que, fins no fa gaire, no eren poc habituals, com la dels contenidors i les motos flotant en places i carrers inundats. Si el cabal mitjà d'aigua residual va dels 5.000 als 7.000 litres per segon en condicions normals, quan plou aquest cabal pot arribar a omplir tota la claveguera i fins i tot pot sortir pels embornals i els pous de registre. Els dipòsits de regulació pluvial han estat claus en la lluita contra aquests desbordaments. L'últim -el de la confluència entre els carrers d'Urgell i de Mallorca, que es va inaugurar a finals de l'any passat- va completar la xarxa de dotze instal·lacions d'aquest tipus.

Visita als secrets de la ciutat

Més enllà del flux d'aigua lligat a les inclemències meteorològiques, els prop de 1.700 quilòmetres de clavegueram de Barcelona reben cada dia els 500.000 metres cúbics d'aigua residual generades pels habitants i els establiments comercials i industrials, en un recorregut que entre Collserola i la sortida té uns cinc quilòmetres. Un flux d'aigua ininterromput que raja de les boques dels edificis. La visita a les interioritats de la ciutat -les programa la Fàbrica del Sol- permet observar, per exemple, el volum d'aigua que es consumeix en la neteja d'un cotxe quan el túnel de rentat entra en funcionament. El tram visitable se situa sota el carrer d'Aragó, a l'alçada del passeig de Sant Joan, on fins al 1999 va funcionar el Museu del Clavegueram, que l'Ajuntament s'havia compromès a reobrir i que ha quedat en suspens. Per entrar-hi, tot i que els tècnics retiren prèviament els excrements de rata, cal estar preparat per a determinades flaires.

stats