La gran coalició torna a l'imaginari polític d'Alemanya

BerlínLa cúpula de l'SPD té nostàlgia del poder. D'ençà que el setembre del 2009 va obtenir els pitjors resultats federals (23%) de la seva història, els socialdemòcrates no han aixecat el cap tot just fins a aquest any de triomfs regionals (majoria absoluta a Hamburg, força més votada a Renània-Palatinat i Bremen i rellevant soci de govern d'Els Verds a Baden-Württemberg). Esperonat per les enquestes, que confirmen que Merkel mai no ha estat tan impopular al país com fins ara, el triumvirat format pel president del Partit Socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, l'exvicecanceller Frank-Walter Steinmeier i l'exministre de Finances Peer Steinbrück, acaben d'oferir a la cancellera i líder cristianodemòcrata (CDU) un retorn a la gran coalició per superar la crisi de la política europea d'Alemanya.

Els socialdemòcrates no tenen una recepta clara per superar la crisi del deute -entre altres coses proposen uns per ara impopulars eurobons-, però raonen que és plegats i no dividits que els alemanys poden tirar del carro de l'eurozona. Al capdavall, la CDU, els seus aliats bavaresos de la CSU i l'SPD ja van combatre junts amb èxit l'esclat de la crisi financera el 2008. Aquella gran coalició va ser capaç d'aprovar dures retallades.

Un executiu debilitat

L'actual coalició amb els liberals de l'FDP, que amb prou feines té un suport del 37% en els sondejos i es veuria superat per un pacte de l'SPD i Els Verds (50%), no està capacitat per exigir tot sol als alemanys que assumeixin noves càrregues en pro de la solidaritat europea, segons argumenten els socialdemòcrates. Solució? Fer un exercici de responsabilitat i cooperar amb la cancellera. "No només es posa en joc la moneda comuna sinó el projecte europeu", adverteix Gabriel.

Que l'oposició ofereixi ajuda al govern no deixa de ser un senyal que la situació és dramàtica. "Europa és massa important per abandonar-la sola als dubtes de la cancellera", punxa el secretari general de la fracció parlamentària de l'SPD, Thomas Oppermann. I és que els socialdemòcrates veuen Merkel molt necessitada de suport. "Hi ha un notable descontentament en les mateixes files conservadores pel feble lideratge i les poques idees de la cancellera per afrontar la política europea", rebla Oppermann.

Al govern alemany creix la intranquil·litat. Els diputats de la CDU, la CSU i l'FDP es preparen per a la pressió d'haver de plantejar a la ciutadania més obligacions de pagament per rescatar Grècia. La coalició governamental ja ha hagut d'empassar-se saliva davant la fermesa amb què Merkel ha criticat els països de la perifèria. Ara l'executiu es troba sense una majoria organitzada per fer aprovar a les cambres alemanyes les lleis relatives als acords europeus respecte al nou fons de rescat i als crèdits per a Atenes.

Oposició interna

Merkel haurà de fer equilibris per calmar les veus euroescèptiques de la coalició, que volen que cada estat sigui responsable dels seus deutes. Enmig d'aquestes exigències, la cancellera dóna la benvinguda a l'oferta de l'SPD per a una col·laboració més estreta. "Si Merkel no aconsegueix la majoria a les pròpies files per aprovar les necessàries mesures financeres serà un fracàs que voldríem evitar. La nostra no és una oferta enverinada", postula Oppermann. "Estic preparada per a aquest treball conjunt. Sempre he buscat el diàleg amb l'oposició", respon la cancellera, mentre avisa que li queda corda per a estona.

Si se celebressin eleccions directes a la cancelleria, Merkel rebria el 36% dels vots i Steinmeier el 35%. "No penso a marxar. Em diverteix molt la meva feina", assegura la cap de govern. Al mal temps bona cara.