Crònica 12/09/2011

La còlera de Déu

Futur El general retirat Otto Pérez Molina promet ordre i mà dura. Però els problemes de Guatemala són, precisament, el resultat de la violència institucional provocada per la lluita pel poder, els negocis bruts i la infiltració a les estructures de l'Estat dels cossos de seguretat, entre els quals hi ha l'exèrcit, responsable de les pitjors massacres que ha viscut el país

Bru Rovira
4 min
El conflicte va estimular la penetració de religions evangèliques, en contra de les comunitats catòliques de base.

En el monumental estudi de quatre volums Nunca más, que va coordinar l'església catòlica de Guatemala i que explica amb detall la violència que va viure el país durant el conflicte armat intern en els temps de la guerra freda, hi ha un capítol en què es pregunta a les víctimes, la majoria d'elles indis indígenes, per què els sembla que va haver-hi tanta violència -els assassinats sobrepassen les 200.000 persones-. La resposta més comuna s'escapa completament de la idea de revolució que perseguien aixafar els militars i els assessors nord-americans, així com als ideals d'inspiració marxista dels moviments guerrillers que volien acabar amb les diferències socials en un país dominat per un grapat escàs de famílies latifundistes. "Hem fet enfadar Déu", "Hem pecat", contesten les víctimes.

Edgar Gutiérrez, un dels redactors de l'informe, em va explicar que aquest sentiment de culpa, aquest sentiment generalitzat segons el qual la mort i el càstig s'havien produït perquè "es van trencar les regles" va estimular la penetració de les religions evangèliques propiciades pel mateix exèrcit, en contra de les comunitats catòliques de base i els líders locals. "A través de les sectes -diu Gutiérrez- es va crear una versió de la violència que culpabilitzava les víctimes i obria la porta del perdó amb la salvació individual i les cerimònies massives de catarsi col·lectiva". Conseqüència directa d'aquest estat d'ànim, que Gutiérrez exemplifica amb la religió però es pot estendre a les creences i a la política, va ser la desesperança en el mateix sistema i, esclar, la seva contrapart més directa: la nostàlgia de l'ordre que legitima l'exèrcit. D'aquesta manera, la víctima es posa en mans del botxí perquè la protegeixi. La confiança en la pròpia societat queda esmicolada.

"Mà dura"

Després de 26 anys de governs civils, un militar, Otto Pérez Molina, hauria guanyat ahir, segons les primeres dades al tancament d'aquesta edició -i com apuntaven totes les previsions-, la primera volta de les eleccions a Guatemala. El "gran guru militar", com l'anomenen alguns periodistes del país, té com a principal missatge posar ordre, "mà dura". Guatemala és, certament, un dels països del món on el crim organitzat s'ha infiltrat en tots els organismes de l'Estat i els poderosos s'adapten i se serveixen d'aquestes estructures delictives i dels avantatges financers dels mercats de la globalització per dirigir els negocis. Segons ha denunciat el fiscal espanyol Carlos Castresana, que va dirigir la Comissió Internacional Contra la Impunitat de l'ONU, el 60% del país està controlat pel narcotràfic, amb una gran influència dels càrtels mexicans, que controlen la població amb les mares , grups de delinqüents d'una violència esfereïdora, reclutats als barris més pobres. La impunitat és tan elevada, denúncia Castresana, que el 98% dels delictes queden sense resolució judicial. La policia, dotada de 20.000 agents, és només una cinquena part dels cossos armats de seguretat privada. Com a mínim un policia de cada deu està directament implicat en algun delicte. Tres-centes mil armes campen repartides pel país fora de control. La violència contra les dones és tan desmesurada que els sociòlegs han inventat el concepte feminicidi per explicar-la com un fenomen cultural que enfonsa les seves arrels en la violència estructural viscuda en el món indígena i que, practicada per la soldadesca durant els llargs anys de guerra interna, s'ha anat estenent a tota la població com una nova forma de relació i submissió generalitzada.

Via lliure per a Pérez Molina

Otto Pérez Molina, general retirat que ja va estar a punt de guanyar les eleccions del 2007, diu que vol posar ordre a la situació. El principal partit de l'oposició, per la seva part, li ha aplanat el camí després de fer el ridícul amb una operació circense segons la qual l'actual president, Álvaro Colom, es va divorciar a l'abril de la seva dona, Sandra Torres, per facilitar que ella es presentés a les eleccions, atès que ell no podia repetir mandat i la Constitució no deixa que un parent de primer grau substitueixi el president en exercici. Després de la separació a la parella se'ls va veure sovint fent-se petonets en públic, certificant que tot era una farsa i que se'n fotien de les lleis. El Tribunal Suprem Electoral va decidir deixar fora la candidatura de Torres i d'aquesta manera es van obrir de bat a a bat les portes al militar Pérez Molina.

Del passat de Pérez Molina hi ha massa coses fosques com perquè es pugui pensar que la "mà dura" serà per defensar una població atemorida i pobra. Militar durant la guerra bruta, Pérez Molina va tenir comandament a diverses regions on es van organitzar massacres de camperols seguint la doctrina segons la qual si la guerrilla s'amagava entre la població, la manera d'eliminar-la era treure l'aigua del peix, és a dir, exterminar els camperols i buidar els poblats perquè no poguessin alimentar-la. També se'l relaciona amb l'assassinat del guerriller Efraín Bamaca a les instal·lacions de la Intel·ligència Militar quan Pérez Molina n'era director. Però l'acusació més greu és la d'haver participat en l'assassinat del bisbe Girardi, dos dies després que aquest presentés a la premsa l'informe Nunca más , participació que denuncia el periodista Francisco Goldman al llibre El arte del asesinato político .

Pérez Molina no ha revelat d'on han sortit els diners de la campanya electoral, la més cara que mai ha fet un candidat a Guatemala. La còlera de Déu pot influir en el vot; els diners, però, és evident que no cauen del cel.

stats