"Podem ser un company de viatge estable"

Valori el pla de retallades de Ruiz.

El sistema que tenim és una conquesta social irrenunciable que cal mantenir, però fa temps que es veu que no podrem pagar-ne la factura. Hi ha més població, la gent viu més anys i vol qualitat de vida. Tot això encareix el sistema, que necessita ajustos; per exemple, limitar el catàleg de prestacions o el copagament, que pot ser dissuasori per anar al metge si no cal, i també com a eina recaptatòria. Els polítics ho saben però no hi entren. Pot fer perdre eleccions...I això que a Catalunya una quarta part de la gent té pòlissa privada: gasta a càrrec de la sanitat pública menys que un de Logronyo, no utilitza el seu dret a usar-la.

Vostè planteja que la privada substitueixi la pública?

A tot arreu no té capacitat per fer-ho. Però no estem parlant de qui és amo dels mitjans a través dels quals es presta l'assistència sinó de qui gestiona aquesta assistència. A Catalunya hi ha vuit hospitals públics i la resta són concertats. Hi ha moltes possibilitats de col·laboració entre públics i privats que no es poden ni anomenar perquè hi ha massa talibans. El conseller Boi Ruiz coneix el tema i no és talibà. Intenta aplicar criteris de sentit comú. Racionalitzar la despesa és imprescindible.I cal optimitzar recursos. No té sentit que en hospitals a 10 km de distància hi hagi els mateixos serveis sofisticats si no tenen massa crítica mínima. És absurd tenir llistes d'espera de sis mesos en uns centres i no col·laborar amb altres de privats amb experiència, llits i professionals.

Quin marc de col·laboració vol?

Tothom ha de contribuir a mantenir el sistema públic, però no tothom hauria de tenir dret al 100% dels serveis, que s'haurien de donar segons la renda, com a Alemanya. En realitat, no és una hipòtesi. Ja passa. I els 1,4 milions que ja fan ara un sobreesforç perquè contribueixen a la pública i es tornen a gratar la butxaca amb una mútua? Seria donar carta de naturalesa al que ja passa. El sector d'assegurances privades de l'Estat espanyol és l'únic d'Europa que viu fent la competència a la pública. Podem ser un company de viatge, no per resoldre problemes puntuals, com ara, sinó de manera estable. La gent podria desgravar pel sobreesforç i a canvi renunciarien a fer servir la pública per a la medicina del dia a dia, no per a excepcions com cremats o trasplantaments. La sostenibilitat del sistema passa per aquí.