LA CRISI AL PAÍS BASC
Crònica 28/12/2010

El concert econòmic no ho és tot

Ariadna Carbonell
3 min
Xavier López, director general de Clade, i Antonio Cancelo, expresident de Mondragón.

Una de les dades més preocupants i temudes d'aquesta crisi és la de l'atur. La taxa de població espanyola que voldria treballar però no troba feina, del 20%, espanta i no té rèplica en cap país de la zona euro. A Catalunya, la població a l'atur se situava en el tancament del tercer trimestre d'enguany al 17,4%. Si es fa una ullada a les xifres d'altres autonomies, la majoria ronda el cridaner 20%. Però tota regla té una excepció, que és el País Basc, on només el 8,8% de la població activa està a l'atur. Per què aquesta diferència?

Encara que Euskadi té el concert econòmic -que ofereix més recursos públics per habitant-, des del govern basc s'apunta a la importància dels factors estructurals. La població de l'autonomia ha variat poc en els últims 20 anys, sobretot per la reduïda aportació de la immigració. Per contra, el teixit productiu s'ha multiplicat. Tant és així que la taxa d'atur del País Basc es va mantenir entre el 3% i el 4% entre el 2006 i els primers mesos del 2009.

Altres factors apunten a la distribució de l'activitat. A Euskadi, el pes de la construcció, un dels sectors més afectats en aquesta crisi, és el més baix de tot Espanya. Aquesta activitat ha perdut menys de 12.000 ocupats en els darrers dos anys, un 12% de tots els treballadors del sector, segons dades d'Eustat. A Catalunya s'han destruït 167.000 llocs de treball al sector del maó, fet que suposa més del 60% de la mà d'obra.

L'aposta industrial

Una altra de les claus de la resistència del mercat laboral basc ha estat la fortalesa de la indústria, que suposa el 23% de la seva economia. Si bé el sector industrial espanyol ha patit molt la duresa de la crisi, amb pèrdues importants d'ocupació, el País Basc ha sabut contenir la sotragada econòmica. Això no vol dir que no s'hagin perdut llocs de treball industrials. De fet, més de 26.000 treballadors del sector s'han quedat sense feina en els darrers dos anys, és a dir, un 10% de la gent ocupada en aquesta activitat. La xifra no és baixa, però queda lluny de la situació que ha viscut la indústria catalana, que s'ha deixat pel camí gairebé un 20% dels seus efectius laborals, uns 145.000 treballadors.

Per tant, l'estructura socioeconòmica té molt a veure amb la resistència del mercat laboral basc, però no ho diu tot. És el que destaca el president d'Innobasque, Guillermo Ulacia, que assegura que l'especialització de la indústria basca en tecnologia mitjana i alta els ha permès aguantar més bé el cop. Ulacia, expresident de Gamesa, també defensa la tasca d'internacionalització que han dut a terme les empreses basques i que ara es tradueix en la seva important quota exportadora.

La mateixa Innobasque, l'agència basca de la innovació, és una aposta ferma per la competitivitat. Es tracta d'una institució parapública, presidida per un empresari i a la qual les mateixes companyies s'associen. Aquesta agència no té encara cap homòloga a Espanya.

Innovació i competitivitat

El pla per a la competitivitat i la innovació 2010-2013 té un pressupost de 12.000 milions que aporten administracions i empreses. El pla de ciència, tecnologia i innovació 2015 encara no ha arribat a la fase pressupostària, però hi ha acord entre els agents implicats d'arribar a una inversió del 3% del PIB, segons expliquen des d'Innobasque, tot i que la conjuntura actual pot fer difícil assolir aquesta xifra. El 2009, la inversió en R+D va arribar a l'1,98% del PIB, i es va traduir en 1.281 milions d'euros.

Entre les ajudes que concedeix el govern basc hi ha un pla renove de maquinària que ajuda a modernitzar els equips de les pimes industrials per aconseguir millores en la productivitat. Es tradueix en subvencions del 15% de l'import per a adquisicions de maquinària, amb un màxim de 100.000 euros.

Més enllà del finançament, des de diversos àmbits s'apunta a la col·laboració entre empreses com un altre dels punts forts del teixit empresarial d'Euskadi. Els clústers sectorials són un instrument de cohesió molt més desenvolupat al País Basc que en altres autonomies. Així ho veu Antonio Cancelo, expresident de Mondragón, el principal grup cooperatiu, que destaca l'aportació en formació i innovació d'aquestes organitzacions, que des dels anys vuitanta treballen perquè les empreses no perdin competitivitat.

Si des d'algun lloc s'ha lluitat per contenir l'impacte de la crisi ha estat des de les cooperatives, que hi han reaccionat sincronitzant els seus sistemes de producció amb la demanda. A través de calendaris mòbils, reduccions salarials o transvasaments de treballadors han afrontat més bé que altres empreses la caiguda de l'activitat. A Catalunya, l'economia cooperativa també té presència, no tan industrial, a través del Grup Clade, vinculat a Mondragón. El seu president, Xavier López, destaca els punts forts de la cooperació a Euskadi, la integració d'estructures i la implicació de les empreses en la implementació de les polítiques. "A Catalunya tenim fama d'individualistes i en el context actual això ens penalitza" assegura.

stats