Una confluència d'interessos a favor de Catalunya
BarcelonaL'assistència és bona. Un saló petit del Círculo Ecuestre s'omple de persones de mitjana edat, també gent més gran i alguns joves, que poden i volen escoltar a la una del migdia al catedràtic d'estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño Becerra. La conferència l'ha organitzat l'associació Sport Cultura. I el que s'espera és que Niño Becerra expliqui com es pot sortir de la crisi o quin món hi haurà si se n'acaba sortint. Però l'economista té un altre objectiu: Catalunya ha d'aconseguir que tothom treballi per reduir el dèficit fiscal amb la resta d'Espanya, que calcula a l'entorn del 8% del PIB català. Ho diu contínuament i assegura que els polítics catalans no en parlen prou. La insistència fa que un senyor, en el torn de preguntes, asseguri que sí, que sí que se'n parla, encara que no dubta que es pugui fer més.
Pessimisme
El cas és que la intervenció de Niño Becerra -dilluns passat-, un economista que ha estat especialment criticat pel seu pessimisme, que alguns economistes no han dubtat a l'hora de qualificar-lo de catastrofista, va ser suggerent i lliga, en la seva idea sobre el futur de l'economia, amb algunes anàlisis fetes per alguns cercles financers. En els pròxims anys, amb retallades molt fortes de la despesa pública, amb la fi dels fons europeus en el cas d'Espanya, les economies no s'identificaran amb els estats: no s'analitzarà tant l'economia francesa com l'economia de l'Illa de França, el departament que engloba París.
És la tesi de Niño Becerra, que va exposar al Círculo Ecuestre la idea que hi haurà zones d'activitat econòmica que atrauran inversors i que generaran riquesa. Però és un pronòstic compartit i no gaire allunyat del que ja fan aquests cercles financers.
I aquí arriba la paradoxa que pot beneficiar Catalunya. Si hi ha zones econòmiques dinàmiques, seran les més desitjades per entitats financeres, inversors, empreses i pels mateixos individus. Si a Espanya s'acaba accentuant una divisòria que ja existeix, encara que ara atenuada pels fons públics -en bona part per les autonomies com Catalunya o Madrid, que aporten molt més del que reben- s'establirà una gran divisió econòmica i social. Donada la situació, als primers que els interessa que Catalunya redueixi el seu dèficit perquè pugui desenvolupar tot el seu potencial seran els mateixos agents financers i econòmics. Si el futur a mitjà termini passa per zones d'activitat, Catalunya pot tenir grans oportunitats, encara que, dintre de la pròpia comunitat, no tothom seguirà un mateix ritme.
