ENERGIA
Crònica 17/10/2011

La congelació del preu de la llum costa 200 milions

La decisió del govern de congelar el preu de la llum a l'octubre, a les portes de la campanya electoral, no sortirà de franc. Acabarà incrementant en 200 milions el deute dels consumidors amb les elèctriques.

Ignasi Pujol
3 min
Xarxa elèctrica Un operari treballant en la xarxa de distribució elèctrica a Montcada i Reixac. El preu  de la llum s'apujarà  els pròxims anys.

Barcelona.El 28 de setembre el ministeri d'Indústria va prendre una decisió que suposava l'entrada del PSOE en campanya electoral: la congelació del preu de la llum. Va immobilitzar la tarifa d'últim recurs (TUR) de la llum a l'octubre (gairebé a tots els consumidors domèstics amb una potència contractada inferior a 10 kW), tot i la pujada registrada a la subhasta d'electricitat entre comercialitzadores.

D'aquesta manera el govern espanyol ajornava la decisió sobre eventuals -i impopulars- noves pujades del rebut fins a l'arribada de l'executiu que sorgeixi de les eleccions del 20 de novembre.

La decisió del govern suposa aplicar una baixada dels peatges elèctrics a l'octubre de l'ordre del 12% que compensi l'increment del cost de l'energia, que es va incrementar en un percentatge similar. Però aquesta congelació de la llum és enganyosa, ja que el sector elèctric calcula que aquesta decisió incrementarà en 200 milions d'euros el dèficit de tarifa, que ja suma 22.223 milions. El govern es va comprometre a deixar-lo a zero el 2013.

La Comissió Nacional d'Energia (CNE) considera que l'impacte serà de fins a 2.000 milions en els comptes del sector entre el 2012 i el 2014, i obligarà el govern a aplicar al futur una pujada d'almenys el 9% en el rebut de la llum. De fons hi ha un problema estructural del sistema tarifari espanyol, que ha contribuït a generar un dèficit exorbitant.

Què és el dèficit de tarifa?

Diferència entre els costos del sistema i els ingressos

El dèficit de tarifa és la diferència entre la suma recaptada per les tarifes integrals i tarifes d'accés (que fixa l'Administració i que paguen els clients pels seus subministraments regulats i competitius, respectivament) i els costos reals associats a les tarifes (costos d'adquisició de l'energia per les tarifes integrals, de transportar, distribuir i subvencionar determinades energies). L'any passat el sistema elèctric va recaptar 12.718 milions d'euros i els costos d'accés van ser de 18.272 milions. És a dir, només el 2010 es va generar un dèficit de 5.554 milions.

Com es va originar?

Una liberalització amb disfuncions

L'any 1997 es va iniciar la liberalització del mercat elèctric espanyol. Des d'aleshores, el preu que els consumidors han pagat per l'electricitat s'ha anat allunyant del seu cost real. Els ciutadans pagaven electricitat barata mentre que augmentava any rere any la seva hipoteca amb les companyies elèctriques. S'ha anat creant una bombolla (dèficit tarifari). El preu de l'electricitat s'ha reduït un 9% en termes reals des del 1998. La despesa mitjana en electricitat de cada llar espanyola durant l'any passat va ser d'1,48 euros al dia.

Qui va idear el sistema?

El PP i el PSOE han convergit en el dèficit de tarifa

El PP va idear el dèficit tarifari en crear el sistema de titulització elèctrica, fórmula segons la qual les elèctriques podien cobrar dels bancs la diferència entre l'import de la factura elèctrica i els seus costos. El govern havia de tornar progressivament aquests crèdits bancaris. El govern socialista ha seguit incrementant aquesta hipoteca elèctrica durant els últims anys, però la crisi econòmica ha provocat la negativa dels bancs de seguir titulitzant. Només l'any 2010 s'han pagat 1.800 milions per aquests préstecs bancaris i els seus interessos.

Per què s'ha disparat?

Les primes a les renovables han inflat la bombolla

Espanya és el quart país del món en potència eòlica instal·lada, només per darrere de la Xina, els Estats Units i Alemanya. Aquest lideratge en eòlica, que en una altra mesura es dóna també en l'energia solar, s'ha forjat a base d'una política de subvencions a les energies verdes. Les renovables van rebre primes per valor de 7.067 milions durant el 2010, un 21% del total dels costos del sistema. Per la seva banda, la solar va absorbir 2.825 milions, i l'eòlica, 1.965.

Qui finança el dèficit?

Un deute dels consumidors amb les elèctriques

El dèficit tarifari el financen cinc empreses generadores: Endesa (en un 44,16%), Iberdrola (35,01%), Gas Natural Fenosa (13,5%), EDP (6,08%) i E.ON (1%). Aquest deute l'hauran de tornar les futures generacions, ja que es reparteix entre quinze anys. Dels 22.223 milions de dèficit actual estan pendents de titulitzar-ne 10.116.

Com es pot solucionar?

La pujada del preu de la llum sembla inevitable

Es preveu evitar el creixement dels costos del sistema (especialment retallant les primes a les renovables, com preveu la proposta de reial decret d'Indústria). El sector estima que per cobrir els costos actuals seria necessari apujar un 33% els peatges d'accés (que equivalen al 50% del rebut de la llum).

stats