Crònica 28/01/2012

Sense connexió a Frankfurt, Brussel·les, Doha... ni al Prat

I.p.
2 min
Terminal d'autofacturació de Spanair al Prat.

BARCELONA.L'aventura empresarial catalana de Spanair, iniciada a principis del 2009, ha estat una lluita constant contra els elements. Intrínsecs i de l'entorn. A continuació, les cinc claus de l'aterratge forçós de la companyia aèria catalana.

1. Falta de capital catalàL'empresariat català no es va abocar en el projecte

Els empresaris i institucions catalanes que van adquirir el 80,01% de Spanair es van comprometre a injectar-hi 100 milions d'euros. Per completar aquesta ampliació de capital, els nous amos de l'aerolínia confiaven a convèncer l'empresariat català perquè se sumés al projecte, que des del primer moment es va definir com "la Spanair de tots". El treball persistent de Ferran Soriano a la recerca d'inversors no va donar els fruits esperats i les aportacions d'inversors catalans pràcticament es van limitar a l'aposta inicial d'alguns socis de la fundació FemCat. L'empresariat català no veia clar el projecte: volia que funcionés, però no estava disposat a finançar-lo, tret d'excepcions marcades pel sentit de país.

2. Costos elevatsEl pitjor moment per enlairar-se en aquesta indústria

La nova Spanair s'enlairava quan la crisi econòmica va irrompre amb més cruesa a la indústria aèria. I amb un problema de sobrepès . Els nous gestors, liderats pel britànic Mike Szücs (exdirectiu d'EasyJet i British Airways), van aplicar un pla d'ajust dràstic, que incloïa el trasllat de la seu a Barcelona i l'acomiadament de mig miler d'empleats. La reducció i simplificació de la flota era una altra de les prioritats (s'ha passat de 48 a 31 avions). Al mateix temps, la companyia es veia obligada a invertir en l'obertura de noves rutes per captar trànsit al Prat. A més, el preu del combustible s'ha convertit en un obstacle majúscul.

3. Negativa de LufthansaEl germà gran ja en té prou de compres

Lufthansa, amb seu a Frankfurt, era a priori l'aliada perfecta de Spanair, ja que les dues companyies formen part de l'aliança Star Alliance i l'alemanya podia considerar el Prat una oportunitat estratègica per créixer al sud d'Europa. Les nombroses compres de Lufthansa durant els últims anys (Swiss, Brussels, BMI i Austrian) i l'agreujament de la crisi van fer inviable aquesta opció.

4. Competència ferotgeL'aeroport més competitiu i l'amenaça de Brussel·les

Spanair tenia el Prat com a aeroport de referència, però aquesta instal·lació és també el feu de Vueling, la participada de baix cost d'Iberia. Ryanair i EasyJet també hi són amb molta força, fet que ha acabat asfixiant els costos de Spanair. A més, la patronal europea de les low cost , Elfaa, va denunciar davant de l'autoritat de Competència de la UE les aportacions públiques a Spanair.

5. Qatar AirwaysS'esfuma l'últim cavaller blanc per a la companyia

Abans del fracàs de la venda a Qatar Airways, Spanair havia sondejat -sense èxit- Lufthansa, Singapore Airlines, Avianca, Turkish i la xinesa HNA. Qatar, controlada per la família reial de l'estat àrab, demanava al Govern nous compromisos d'inversió i més garanties, condicions que han acabat impedint l'acord de venda del 49% de les accions de Spanair.

stats