Els consistoris catalans també han qüestionat el retrat del rei
El nou mandat municipal a Euskadi ha engegat amb una previsible guerra de símbols per l'absència del retrat del rei als ajuntaments, una pràctica més habitual del que sembla, també a Catalunya.
Barcelona.Pocs dies abans de deixar el càrrec, l'històric alcalde de Sant Sebastià Odon Elorza va posar la bandera espanyola al pal central de la majestuosa façana de l'ajuntament que havia governat durant vint anys, de cara als jardins d'Alderdi Eder. D'aquesta manera cedia a l'estira-i-arronsa que mantenia amb Manos Limpias i la Defensora del Poble basca des del 2007. Però aquest fet no va tenir tanta repercussió com la retirada del retrat del rei Joan Carles de la sala d'actes que ha ordenat el seu successor, Juan Karlos Izagirre. Cal dir que el quadre reial és particularment enorme a Sant Sebastià en comparació amb el retrat reglamentari que hi ha a tots els ajuntaments de l'Estat.
El cas de la capital guipuscoana, amplificat per la irrupció de Bildu com a força principal de govern a Euskadi, ha posat sobre la taula una pràctica gens anecdòtica als consistoris bascos, i també als catalans: l'article 85 del Reglament d'Organització i Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, que disposa que "en el lloc preferent del saló de sessions hi haurà col·locada l'efígie de sa majestat el rei", no es compleix. L'incompliment no té conseqüències penals i les administratives són llargues de dur a terme perquè impliquen una denúncia prèvia. Tampoc es tracta d'un cas d'injúries.
A Catalunya l'Ajuntament de Berga va aprovar el 5 d'octubre del 2007 una moció de la CUP amb el suport de CiU i ERC que substituïa el retrat monàrquic per l'escut de la ciutat. "Es va retirar i segueix sense ser-hi", explica a aquest diari el regidor de la CUP Francesc Ribera. Ahir Ciutadans es va apuntar al debat indicant que: "Hi ha més de cent ajuntaments catalans amb alcaldes de CiU, ERC o fins i tot del PSC que incompleixen la llei de banderes". Una moció similar a la de Berga es va presentar sense èxit el gener del 2009 a Manresa, també a partir d'una iniciativa de la CUP.
El "segrest" del retrat reial de l'Ajuntament d'Olot el 15 de febrer del 2011 també va tenir una forta repercussió mediàtica i va ser reivindicat pel Front Unitari per l'Emancipació de la Terra (FUET). Lluís Sacrest, exalcalde d'Olot, explica que el quadre va ser restituït de manera immediata, informa Narcís Presas . El 29 de juliol del 2003 encara es va registrar un altre cas a Catalunya, a Blanes: el regidor d'ERC i exdiputat Joan Puig va despenjar el quadre enmig del ple i l'alcalde del PSC va recol·locar-lo dos dies després.
Al País Basc hi ha una certa tradició que als ajuntaments que governen PNB, Aralar i ara Bildu no hi hagi la bandera espanyola. Aquesta pràctica, afegida a l'absència del retrat del rei, la constata Xavier Legarreta, el fins ara alcalde de Bermeo (PNB). "A l'Ajuntament mai hi ha hagut ni el retrat del rei ni la bandera espanyola", apunta. A Hernani i a Usurbil, per exemple, les il·legalitzacions de l'esquerra abertzale no han impedit que hi hagi un canvi de tendència en el govern pel que fa a aquesta pràctica. "La realitat és que en molts ajuntaments bascos la imatge del rei no ha estat mai al saló de plens i la gent ho viu amb normalitat", va explicar ahir el secretari general d'EA i portaveu de Bildu, Pello Urizar.
