CRISI DE L'OBRA PÚBLICA
Crònica 14/04/2011

La construcció perdrà 30.000 ocupats

L'impacte de la crisi a la construcció s'ha deixat notar sobretot en l'àmbit immobiliari. Encara sota els efectes de la punxada de la bombolla, el sector s'enfronta ara als problemes de l'obra pública.

Ariadna Carbonell
3 min

Barcelona.Tot i que la construcció encara està paint l'empatx immobiliari, se li obre un nou front: el de l'obra pública. La Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) estima que la retallada del 30% de la inversió pública tindrà un impacte en el sector que suposarà la destrucció de 30.000 llocs de treball directes enguany, als quals cal afegir els aturats que generarà la indústria i els serveis lligats a la construcció, xifrats en 54.000 persones més. I és que la construcció arrossega altres activitats, tant proveïdores d'obra (ciment, ceràmica, tancaments), com de serveis relacionats (mobles o teixits, entre altres).

Aquestes xifres s'afegeixen al fort ajustament que ha viscut el sector en els últims tres anys. Des del 2007, la construcció catalana ha reduït l'activitat a la meitat. La primera etapa de la crisi, entre 2008 i 2010, va afectar sobretot l'activitat del maó. En aquest període, el sector immobiliari va destruir gairebé 105.000 llocs de treball. Enguany és el torn de l'obra pública.

La caiguda de l'ocupació prevista per al sector va en paral·lel al futur de les empreses. La falta d'activitat pot portar a la desaparició a la meitat de les aproximadament 200 companyies petites i mitjanes que treballen en la construcció d'infraestructures. "Donem el 2011 per perdut", va explicar Rafael Romero, president la CCOC, que va afegir que enguany pràcticament no hi haurà inversió en obra pública a Catalunya. Assumit aquest punt, els contractistes creuen que aquesta situació no es pot mantenir l'any vinent. És per aquesta raó que reclamen a la Generalitat que es comprometi a invertir uns 1.000 milions d'euros en obra pública l'any 2012 per tirar endavant les infraestructures previstes. "La construcció no serà mai més el que va ser durant el boom immobiliari 1999-2007. L'economia espanyola no serà promoguda mai més per la construcció, però sí que l'ha d'acompanyar", va raonar Rafael Romero.

Segons les dades facilitades pels contractistes, l'any 2010 es va tancar amb una caiguda de l'activitat constructora del 13%, resultat del retrocés del 12% de l'edificació i del 15% de les obres d'enginyeria civil. Enguany la CCOC espera que la davallada en la construcció d'habitatges hagi tocat pràcticament fons, però estima que la caiguda de les infraestructures arribarà al 30%. El conjunt del sector disminuirà un 10,5%. Des del 2007 -l'inici de la crisi al sector- el consum de ciment ha caigut a menys de la meitat, una dada similar a la pèrdua d'activitat del totxo.

Reconversió del sector

Els esforços que reclamen els constructors a la Generalitat en matèria d'inversions també tindrien la seva rèplica en el sector en general, al qual els contractistes han posat deures per aquest any, conscients, però, que els canvis necessaris costaran temps. Des de la CCOC creuen necessari que les constructores facin fusions per guanyar grandària i ampliar el seu ventall de coneixements. Al Govern li reclamen que afavoreixi aquest procés reduint les taxes que graven els processos d'integració empresarials.

La segona tasca que els contractistes consideren essencial per garantir el futur del sector és l'aposta per la internacionalització. Romero va puntualitzar que buscar negoci fora de les fronteres nacionals és un procés que no s'aconsegueix de manera immediata.

Austeritat pressupostària

La Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya és conscient de les dificultats que viuen les finances de la Generalitat. En tot cas, la CCOC creu que s'ha de fer front al minvat pressupost del Govern eliminant les despeses supèrflues i millorant la gestió, cosa que permetria alliberar recursos durant el 2011 per destinar-los a inversió l'any vinent.

Els contractistes demanen que l'austeritat pressupostària se centri en la despesa de consum i no en la inversió. També reclamen que s'aprimi l'aparell burocràtic, que s'evitin duplicitats i s'eliminin agències i organismes innecessaris.

stats