Septuagenari, però incansable. S'abilla amb la gorra i l'armilla groga i ni s'emporta el rellotge per saber quantes hores serà a peu de carrer. Cada minut és vital per a l'urna del passeig Maragall. De fet, aquesta urna és un tàper que en fa la funció, però tant se val. El que és important, més que mai, és l'interior. Ho sap l'universitari de Sant Gervasi que no seu ni un minut perquè no se li escapi cap vot anticipat. Són massa mesos treballant per relaxar-se ara, al tram final. I és que la cadena humana que organitza la consulta de la independència del 10 d'abril ja fa el compte enrere. Queda una setmana per a la gran jornada i voluntaris de Barcelona Decideix s'arromanguen, alguns fins i tot agafen vacances, perquè la consulta arribi a un milió i mig de barcelonins. L'ARA va passar un dia amb ells per explicar la part més invisible del 10-A.
La maquinària que treballa per al referèndum matina, sobretot al tram final. Són quarts de nou quan la Núria May, la tècnica de Barcelona Decideix, arriba a la Intersindical-CSC, que ha cedit a la consulta part de la seva seu nacional. És cuinera, però des de l'octubre és una de les tres persones alliberades per l'organització. El telèfon no para de sonar des que creua la porta. May és el punt de referència dels voluntaris dels districtes, dóna suport logístic i informació. "Ja tinc vertigen", assegura quan se li recorda la proximitat de la data.
El dipòsit "secret" dels vots
Cap a les 10 arriben al sindicat el grup de voluntaris de torn encarregats de validar els vots anticipats. La sala d'actes de la Intersindical ja fa dies que ha estat envaïda de caixes de cartró farcides de vots i ordinadors, molts dels quals són dels voluntaris. "Aquí tenim els vots recollits a tots els barris. Hi introduïm els DNI a la base de dades i comprovem que la persona no ha votat abans. Un cop validats, van al dipòsit general, en un lloc secret, i no s'escrutaran fins al 10-A", explica Claudi Guinovart, un jubilat de Sant Martí que es mou amb destresa entre milers de sobres. Al mateix temps, la responsable de sala, Judit Valentines, de Gràcia, s'encarrega de tutoritzar els veïns que hi col·laboren per primera vegada.
I mentre a la seu de la Intersindical, a l'Eixample esquerre, es validaran vots fins a les dues del migdia, l'organització promou la consulta a peu de carrer. Tant si plou com si fa fred o un sol de justícia, la meteorologia no és excusa per deixar de recollir paperetes. La Sílvia Panedès, infermera de 46 anys d'Horta, ni ha anat a dormir després de treballar a la nit. Gairebé ha anat directament de l'hospital a la paradeta del passeig Maragall. I fins i tot s'ha demanat festa el pròxim cap de setmana per implicar-se en la consulta encara més a fons les últimes 48 hores.
"Nosaltres deixem clar que som ciutadans sense cap partit al darrere", subratlla Panedès. "Vol opinar sobre la independència de Catalunya?" "Vol exercir el seu dret a decidir?" "Participi a la consulta!" Les insistències són del Francesc Magrinyà, professor i traductor de 48 anys, que no para quiet. I és que els voluntaris tenen molt ben estudiats els llocs de màxima afluència i, davant del centre d'atenció primària, mai fallen. "Hi ha gent que arribes a convèncer, que arriba a entendre que la consulta és sobre la independència i no per la independència, però no és fàcil", confessa el voluntari, que insisteix que aquesta iniciativa "trenca un tabú".
Els convençuts no necessiten ni un minut d'explicació i agafen de pressa la papereta del sí . "Volem que els nostres fills i néts visquin millor", pregona una parella d'octogenaris. "No ens podem quedar asseguts al sofà. Jo vull una millora i no em sento partidari de l'altre país", afegeix a continuació un jove. "Catalunya no ha de ser independent", diu amb gran convicció un dels pocs partidaris del no que s'apropen a votar. Als dubitatius els costa arrencar i alguns deixen amb la paraula a la boca els voluntaris, però no defalleixen. Hi ha més gent per convèncer.
Recapte sense pausa
Els voluntaris de Sarrià ja fa hores que van en dansa. No s'han aturat ni per dinar. La parada de ferrocarrils de Muntaner és un punt de recollida de vot anticipat infal·lible. En poques hores, n'aconsegueixen un centenar, tota una fita en un barri que no té un teixit associatiu tan arrelat com altres i en què el PP obté bons resultats. Comença a plovisquejar i el vent sacseja la paradeta, però la Magalí Lladó s'estreny la bufanda i segueix al peu del canó. És hora punta, nens i joves uniformats comencen a sortir de l'escola i, amb ells, els pares, vots potencials.
"Jo no participo en activitats il·legals", etziba una senyora amb abric de pell. Malgrat tot, la seva resposta es posa, segons els voluntaris, al sac de les excepcions. "És un barri difícil, però a mi m'ha sorprès perquè hi ha bona resposta. Això sí, cal picar pedra", explica Lladó, que combina estudis i feina amb la consulta. El reguitzell d'elogis per la iniciativa va in crescendo . "Sóc nascut a fora, però Catalunya ha de ser ella mateixa", diu un senyor de mitjana edat. "Ja toca, ja era hora que ens ho proposessin", afegeix una veïna. I el rostre dels voluntaris s'il·lumina. Són petites recompenses a tantes hores en forma de paraula amable.
Cau el vespre i la Intersindical, quarter general del 10-A, és un formiguer. A les vuit, dotze hores després d'haver començat la jornada, la Núria May segueix al telèfon. Aquella nit hi ha l'última reunió de l'equip de comunicació dels districtes, essencial perquè la cadena, amb 350 punts de votació, funcioni. Les parpelles pesen, però la llista de tasques pendents és llarga i la maquinària ha d'estar greixada. El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, presideix, seriós, la reunió.
La Núria tancarà els llums passades les deu, però ella, com els altres 7.000 voluntaris, no deixarà de pensar en les urnes, els vots, les banderoles, la gran jornada. El dia 10, quan se'n vagin a dormir, volen fer-ho amb la sensació d'haver fet una gran feina en un moment "històric per a Catalunya". Que hi hagi una gran participació. Que les hores dedicades no quedin en va. Que el teixit i les xarxes veïnals creades perdurin. Anar-se'n a dormir assaborint la victòria de la democràcia i la llibertat. Són els desitjos del Claudi, la Sílvia, el Francesc, l'Anna... Del motor de la consulta.
