El cop al català aviva la reivindicació
Els ciutadans van respondre als atacs a la immersió lingüística i van sortir al carrer a reclamar respecte pel català i la independència. Les xifres, tanmateix, no són comparables a marxes com la del 10-J.
Barcelona."Cada Onze de Setembre hi ha les provocacions de sempre i alguna del moment", lamentaven Enric Domingo i Marta Torrell, un matrimoni de Sants que ahir -com cada any- van participar en els actes organitzats a Barcelona amb motiu de la Diada. Recorden els conflictes amb la negociació del finançament, les campanyes anticatalanes a l'Estat o la sentència de l'Estatut, uns fets que "motiven més, tot i que seria bo estalviar-s'ho". I any rere any, els nous motius se sumen i han provocat certa revifalla d'una jornada cada cop més reivindicativa i nombrosa que aquest cop ha trobat en les sentències contra la immersió lingüística una nova raó.
Durant tot el dia, el passeig de Lluís Companys va rebre un gran nombre de persones que s'acostaven a visitar les desenes d'estands d'entitats catalanistes, a dinar al migdia o -amb una mitjana d'edat més baixa- als multitudinaris concerts nocturns de Quart Primera, La Troba Kung-Fú i Obrint Pas. Com al Fossar de les Moreres, espai clàssic de paradetes, mítings i àpats de l'independentisme més reivindicatiu.
"Fa deu anys no podies parlar d'independència i no sortia a la televisió; ara s'ha normalitzat", apunta el matrimoni santsenc. I aquesta era la principal proclama de la manifestació de la tarda que, dividida en blocs de partits i plataformes, va recórrer la ronda de Sant Pere entre plaça Urquinaona i Arc de Triomf. Un espai que durant una estona va quedar petit, ja que quan la capçalera va arribar al final, alguns blocs encara esperaven iniciar la marxa. No és comparable a grans marxes com la del 10-J, però sí superior a les Diades anteriors. L'organització va comptabilitzar 60.000 persones i la Guàrdia Urbana 10.000.
El gran dictat d'ERC
Abans de partir, ERC va organitzar un simpàtic acte reivindicatiu. Uns adolescents dictaven un text de l'escriptor Lluís Anton Baulenas sobre la cohesió social gràcies al català i dirigents i militants de la formació en prenien nota. Els documents -amb faltes o no- els faran arribar als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
ERC va incrementar el gruix del seu bloc respecte altres anys, malgrat que el de la CUP i organitzacions afins -que obrien la manifestació- va ser el més nombrós. En aquest últim bloc, al final de la marxa es van cremar banderes d'Espanya i França i una foto del rei, com en anys anteriors. L'expresident del Parlament Heribert Barrera -mort fa dues setmanes- era present en algunes pancartes. Ell ja feia molts anys que esgrimia motius per defensar certes reivindicacions.
