És un moviment imparable i avui mateix els representants polítics s'hauran de prendre molt seriosament el clam als carrers d'ahir, si és que encara no ho havien fet. Aquell col·lectiu que tot just fa poc més d'un mes, el 15 de maig, va sortir a protestar només amb l'ajuda de les xarxes socials, és avui la gota malaia del sistema i ha estat capaç d'aplegar gent de totes les classes i estrats socials. Ahir, 75.000 persones van sortir al carrer a Barcelona, segons dades del mateix Ajuntament -Interior rebaixa la xifra a 50.000 i els indignats l'apugen a 270.000-. Però sigui quina sigui, la xifra és espectacular i fa pensar perquè, ara sí, queden pocs dubtes que els indignats no són una moda passatgera, sinó que han arribat per quedar-se. I és que si una cosa caracteritza el moviment, i que també ha estat la raó dels seus errors, és la seva heterogeneïtat.
Ahir als carrers de Barcelona, però també a Madrid, València, Lleida, Tarragona i Girona, entre moltes altres localitats, hi havia de tot, però sobretot castigats per la crisi. Des de gent que està a l'atur, fins a afectats per l'impagament d'hipoteques, treballadors públics que protestaven contra les retallades, membres d'entitats socials i, sobretot, gent descontenta amb l'època que estem vivint. Ahir es van expressar molts d'aquests matisos que, malgrat que els últims dies han estat complicats pel moviment, han servit per reforçar de manera significativa un col·lectiu que, en només 30 dies, ha demostrat que és capaç de tornar-se a aixecar moltes vegades.
Existia la preocupació de com es desenvoluparia la manifestació d'ahir a Barcelona, especialment després dels balls de bastons del 27 de maig a la plaça de Catalunya i de dimecres passat al Parc de la Ciutadella, però tot va transcórrer enmig d'un ambient festiu, reivindicatiu i molt pacífic. I si algú gosava sortir de la normalitat, aquesta vegada hi havia indignats d'ordre que s'encarregaven de la seguretat.
Desplegament de seguretat
El departament d'Interior havia mobilitzat mig miler de mossos d'esquadra per garantir l'ordre públic. No van haver d'intervenir. Només al final de la marxa, que acabava a Pla de Palau, diversos centenars de persones es van acostar a protestar davant del Parlament, blindat pels antiavalots. Durant tot el dia, els Twitters dels organitzadors repetien una i altra vegada el missatge de "no a la violència". I insistien que la manifestació acabava al Pla de Palau i no al Parlament.
Els indignats s'hi jugaven molt i si els radicals haguessin tornat a apoderar-se del moviment podria haver suposat l'estocada final, almenys a Barcelona. I no perquè hagués deixat d'existir una part de la població indignada, sinó perquè molts hi haguessin deixat de confiar. La capital catalana es va sumar al 15-M al ralentí i mentre a l'acampada de la madrilenya Puerta del Sol hi dormien milers de persones, a la barcelonina plaça de Catalunya eren uns pocs centenars els que hi passaven les nits. En poc temps, però, s'han intercanviat els papers i és ara Barcelona qui lidera la indignació .
Serà feina dels sociòlegs descobrir-ne el perquè, però probablement hi té alguna cosa a veure la neteja accidentada de la plaça de Catalunya del 27 de maig, que va indignar encara més, o les declaracions del conseller d'Interior, Felip Puig, a qui s'ha acusat de voler criminalitzar tot el col·lectiu. "La legitimitat de les nostres reivindicacions està al carrer i això és incontestable. La ciutadania ha tornat a demostrar massivament el suport a les mobilitzacions pacífiques que reclamen més justícia i democràcia enfront de les imposicions dels mercats financers i la submissió dels governs", valoraven ahir a la nit els organitzadors. L'oxigen del 19-J garanteix llarga vida al moviment.
