El cost de sortir de l'euro

BARCELONALa moneda única ha funcionat des que es va posar en marxa, amb les primeres cotitzacions en els mercats de divises el 1999, i, després, des del 2002, amb l'euro físicament a les butxaques dels europeus. Des de llavors ha funcionat sense entrebancs fins que la crisi del deute ha fet trontollar els fonaments de la UE. No hi ha previst cap mecanisme legal per abandonar la moneda perquè és un escenari no previst. Només la situació de Grècia ha plantejat el problema. Els països de la zona euro no poden devaluar i Grècia necessita desesperadament recuperar competitivitat. Però el cost d'una sortida de l'euro seria molt alt. Alguns economistes, com l'alemany Max Otte, aposten clarament per la seva sortida. Otte, a més, també parla d'Espanya, Portugal i Irlanda. Considera que els aniria millor amb les seves pròpies monedes.

Legalitat

No hi ha prevista la possible sortida de l'euro

El Tractat de Lisboa deixa un buit legal, perquè no preveu la sortida de l'euro, sinó la sortida de la Unió Europea. L'economista Guillem López-Casasnovas (UPF) apunta que es podria sortir de la UE, i després de la Unió Monetària Europea -de l'euro-, però sempre per aquest ordre. El càstig, en el cas de Grècia, seria molt fort.

Conseqüències

Devaluació i fugida de capitals importants

Els experts consultats deixen clar que una sortida de l'euro significaria el desastre. Primer, la fugida de capitals. Després, la fallida del sistema financer. L'economista Josep Oliver (UAB) considera que el finançament en els mercats exteriors seria pràcticament impossible. Oliver afegeix, pensant també en el que apunta Max Otte per al cas d'Espanya, que la magnitud de la tragèdia seria colossal, perquè Alemanya té invertit en actius al sud d'Europa gairebé d'un bilió d'euros. França també hi té una inversió equivalent. Tot Europa patiria les conseqüències de la sortida de l'euro d'algun dels seus membres.

Devaluació

Si es recupera la moneda, es pot devaluar i exportar més

L'economista Gonzalo Bernardos (UB) és partidari que només Grècia surti de l'euro. El motiu és que aquest país no té cap altre remei, "perquè la crisi ja no és tan econòmica o política com social, i la situació social és cada vegada més greu". Una devaluació, després d'un impagament total del deute, podria ser el camí per a Grècia. "El que tenen és un greu problema de competitivitat, que no és el cas d'Espanya o Itàlia", assegura Bernardos. Però per Casasnovas el problema de Grècia és que "ara mateix no pot exportar gaire, i no té res més que el turisme, perquè s'ha dilapidat, gastant sense produir, la seva escassa anterior economia productiva".

Euro del nord i del sud

La doble velocitat europea comportaria dos euros

L'Europa de la doble velocitat va ser una possibilitat plantejada des de l'inici de l'euro. Les economies de la zona euro són molt diferents. Max Otte s'agafa a aquesta realitat per apostar per recuperar les monedes nacionals, però, sobretot, per tornar al sistema monetari europeu, fundat per Valéry Giscard d'Estaing i Helmut Schmidt -que combinava, abans del 2002, tipus de canvi "més estables i flexibles"-. Casasnovas creu que la idea de la doble velocitat només es recuperarà si les economies d'Itàlia i Espanya s'acaben deteriorant molt, però ara mateix "no és sobre la taula". Bernardos rebutja la idea, i considera que en el cas hipotètic d'Espanya entre un euro dolent o la pesseta l'elecció hauria de ser la recuperació de la moneda pròpia. Oliver deixa clar que per a tots els integrants de la zona euro no hi pot haver més opció que lluitar per l'euro, el que coneixem.

Espanya

El deute d'Espanya s'ha de pagar en euros

Els creditors d'Espanya volen cobrar el deute en euros. Amb una moneda pròpia, fora de l'euro, el deute es multiplicaria. Josep Oliver recorda que els actius d'Alemanya sobre el sistema bancari d'Espanya són per un valor de 192.000 milions d'euros. Els tipus d'interès podrien tornar al 17% o 18%, com havien estat abans d'entrar a l'euro. Tot plegat suposaria "un procés de destrucció de riquesa d'enorme magnitud", segons Oliver.

Competitivitat

La crisi econòmica és una segona contracció

Oliver insisteix que "aquesta crisi és una crisi de deute", només comparable a la del 1929, coneguda com a primera contracció. Hi ha molt deute, públic i privat, i un creixement feble, però és superable. Bernardos conclou: "Espanya està malalta, i de tant en tant va d'urgències, però és competitiva, com Itàlia; Irlanda ja és a la planta, i Grècia es debat en una operació a vida o mort". L'euro, per ara, resisteix i cap país vol renunciar-hi.