La crisi ha facilitat més liberalització
La seqüència és coneguda. Els països de la zona euro es van veure afavorits per un tipus d'interès molt baix, perquè la referència de l'euro era el marc alemany. Sota aquest paraigua, estats com Espanya, Grècia i Irlanda i, en menor mesura Itàlia, es van endeutar molt. Però era un deute privat, de les empreses i de les famílies. L'aturada brusca dels préstecs va provocar una crisi econòmica i fiscal. I la caiguda enorme dels ingressos públics provinents dels impostos. El deute va acabar sent públic, perquè els estats van pal·liar com van poder la situació. Però vet aquí que els mercats van penalitzar aquest excés d'endeutament públic. ¿Solució? Plans de consolidació fiscals. És a dir, retallades urgents per reduir els dèficits públics. Ara per ara, encara que els governs intenten reaccionar, la crisi ha acabat facilitant més liberalització. Grècia ha de vendre tot el que té i Espanya acaba d'aturar, perquè vendria barat i malament, la sortida a borsa de Loteries. La periodista Naomi Klein explica que aquestes coses, moltes vegades, no són casuals.
