"La crisi humanitària de Kènia no pot esperar"

Mònica Rull ha treballat des del 2003 amb Metges Sense Fronteres en països com Kènia, Somàlia, el Sudan, Tanzània i Angola. Explica a l'ARA la situació als camps de refugiats de Kènia, des de l'oficina central a Ginebra, on dissenya la intervenció de l'ONG en aquests països.

Denuncien una emergència humanitària als camps de Kènia.

Els tres campaments de refugiats de Dadaab estan preparats per acollir unes 90.000 persones i actualment n'hi ha més de 350.000. Enguany hi han arribat 44.000 persones més i s'han hagut d'instal·lar fora, perquè no hi ha espai. Imagini's que és un somali que després de 20 anys de violència decideix abandonar el seu país. Després de dies o setmanes per arribar a la frontera, aconsegueix creuar-la. Arriba al campament i… no troba res. La gent s'ha d'esperar dues setmanes perquè els donin una mica de menjar i una tenda. I un cop allà s'han de buscar la vida. Tenen un accés molt limitat a aliments i aigua i molt poca assistència mèdica, i viuen sense cap protecció. És una emergència, no podem trigar a reaccionar.

Aquests camps acullen refugiats des de fa vint anys.

Als anys 90, amb la caiguda del règim de Ziyad a Somàlia, va arribar la primera onada de refugiats a Kènia. El 2004 la situació s'havia estabilitzat als tres campaments i MSF es va retirar. El 2008 vam haver de tornar-hi, perquè els combats entre senyors de la guerra van causar una nova onada. Els camps estaven plens i l'ACNUR no tenia més terreny per als nouvinguts, però la gent s'instal·lava en tendes de familiars o coneguts. A finals del 2010 es va acabar l'espai. Trenta mil persones estan en una situació molt preocupant. Un 40% són dones i nens i tots depenen de l'assistència internacional. Des de MSF i altres entitats estem intentant arribar a aquesta població: hi ha nens i nenes menors de 5 anys amb greus problemes de desnutrició, i molta població que no ha estat vacunada. Gent esgotada pel viatge, amb quadres de diarrea, tuberculosi i traumatismes.

Què ha passat amb el projecte d'ampliació del camp d'Ifo?

Està a mig construir, però es va aturar a finals de l'any passat per falta d'acord entre l'ACNUR i el govern kenià. Les cases estan buides i el nostre hospital, a mig fer. Seria només un pal·liatiu, però necessitem més espai per acollir la gent.

I a llarg termini?

L'única solució és el reassentament d'aquesta població, perquè no hi ha perspectives que el conflicte a Somàlia s'acabi aviat. A més de la violència hi ha el problema de la sequera. La comunitat internacional ha de reconèixer que hi ha una situació d'emergència i que el govern de Kènia ja té 300.000 refugiats.