NOMENAMENTS DEL NOU EXECUTIU
Crònica 01/02/2011

Els crítics d'Unió denuncien que Duran els veta per ser al Govern

Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida es van conjurar perquè a totes les conselleries hi hagués dirigents de CDC i d'Unió i per fer el govern dels millors. Però això exclou els crítics democristians.

Ferran Casas
2 min
Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida han col·laborat estretament en la confecció del Govern i en la tria dels alts càrrecs.

BarcelonaSer crític no és fàcil a cap partit. I menys a Unió. Militants democristians vinculats al corrent crític El Matí denuncien el veto del líder de la formació, Josep A. Duran i Lleida, d'accedir a càrrecs de responsabilitat al Govern que els volien confiar dirigents de CDC.

Un dels caps visibles de l'entitat, l'empresari Vicenç Pedret, es queixava amargament diumenge del veto que hauria afectat el president d'El Matí, l'exdiputat Carles Puigdomènech, i el director del seu diari digital, Joan Capdevila. El primer era, segons van confirmar a l'ARA fonts de CiU i del Govern, candidat a secretari d'Habitatge, i el segon, ferm aspirant a president del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

En un article que va desaparèixer de la web de l'entitat per un atac informàtic però que van tornar a fer públic a través del compte a Twitter, Pedret afirmava que les actituds de Duran envers ells eren "viscerals, obsessives, irracionals i amb clars símptomes de mania persecutòria". Pedret denunciava els vetos personals "malgrat la promesa que [Artur] Mas va fer el dia que es va constituir El Matí".

Segons fonts de l'entitat, tant el president de la Generalitat com altres destacats dirigents de CDC els haurien promès que, en matèria de nomenaments, a l'executiu seria Mas qui tindria l'última paraula i que les persones "vàlides i adequades" d'El Matí hi serien al marge de les consideracions de Duran, més encara si eren càrrecs en departaments sense conseller d'Unió. Però les bones relacions entre els dos mandataris de la federació haurien impedit que els crítics democristians, que han plantat cara en els últims congressos amb escàs èxit, hagin arribat a llocs de responsabilitat.

Puigdomènech va ser, en els seus anys al Parlament, ponent de la llei del sòl i manté una relació fluida i vinculada a assumptes urbanístics (és advocat) amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i exalcalde Sant Cugat, Lluís Recoder. El nom era damunt la taula però, segons els crítics, Duran hauria imposat Carles Sala, nomenat fa uns dies i membre del Comitè de Govern. Sala no és, però, desconeixedor dels temes d'habitatge, ja que la passada legislatura era portaveu de CiU d'aquesta matèria al Parlament.

Capdevila aspirava, en canvi, a un càrrec no remunerat que depèn de la conselleria de la Presidència. El Patronat de la Muntanya de Montserrat, que vetlla per l'entorn del monestir i la seva promoció en tots els àmbits, serà presidit per Joan Rigol, expresident del Parlament, afí a Duran i que podria ser nomenat avui. Capdevila també tenia un perfil idoni per presidir l'ens, ja que és membre de la junta de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, centenària institució religiosa i cultural que presideix l'exconseller Joaquim Ferrer, de CDC.

Tant Pedret com Puigdomènech i Capdevila -cap dels dos afectats ha volgut fer declaracions a aquest diari- són del consell directiu de la Fundació Persona i Democràcia Joaquim Xicoy. També en forma part el secretari del Govern, el convergent Germà Gordó. Fa unes setmanes van donar a Jordi Pujol un dels pocs premis a la trajectòria que ha recollit l'expresident.

stats