En un llogaret remot de l'Imperi, un grup d'homes invencibles han aconseguit mantenir la seva llengua i els seus costums. El seu poblet està envoltat de soldats, però ells resisteixen. Com Astèrix, el personatge de còmic que vivia en un petit poblat de la Gàl·lia romanitzada i que bevia una poció màgica que el feia invencible, una quarantena de cubans, d'entre vuitanta i noranta anys, viuen en un barri de casetes blanques a la base naval de Guantánamo completament al marge del desplegament militar que hi ha situat a mig quilòmetre. Envoltats de fortes mesures de seguretat, de centenars de soldats i d'una presó amb 171 presoners musulmans que fa deu anys que esperen un judici, els cubans jubilats tenen permís per conduir per la badia i per anar al supermercat, a la platja i al metge. I fins i tot tenen el seu propi cementiri.
La base militar nord-americana està situada al sud-est de Cuba, a 15 quilòmetres de la ciutat de Guantánamo, que va inspirar la famosa cançó Guantanamera . Un camp de mines i les torres de vigilància dels Estats Units i de Cuba fan que sigui impossible creuar el tancat conegut com a Porta Nord, que separa la ciutat de la base. Al llarg de mig segle d'història, la Porta Nord s'ha obert un cop al mes per permetre el pas als comandants de la base militar. I també s'ha fet milers de vegades per deixar passar els cubans jubilats de Guantánamo.
"Ara som poc més de quaranta però fa uns anys érem més de cent", indica Myrelia Greenough, una cubana de 73 anys que va néixer a Trinidad de las Villas i que es va traslladar a la ciutat de Guantánamo després de casar-se. A principis dels anys cinquanta, quan Fidel Castro encara no havia arribat al poder i les relacions entre els governs dels Estats Units i Cuba eren cordials, el marit de Myrelia va aconseguir una feina a la base naval. Ell i un centenar de cubans més treballaven a les instal·lacions dels nord-americans i vivien amb les seves famílies a la ciutat de Guantánamo.
Quan Castro va assumir el poder i les relacions diplomàtiques amb Washington es van trencar, Cuba i la base naval van quedar separades per la Porta Nord. Arran de la nova situació els Estats Units van decidir que no farien més contractes de feina a cubans però que tampoc no acomiadarien els que ja treballaven a la base.
"És en aquest moment quan molts treballadors cubans i les seves famílies surten de Cuba i s'instal·len a la base militar", indica Myrelia. "D'altres com el meu marit van preferir no deixar el seu país i van decidir que creuarien la Porta Nord cada matí malgrat que és un camí llarg i difícil". Anys més tard, però, la parella es va instal·lar a la base militar, quan a ell li van diagnosticar una malaltia i no es va veure amb forces de fer el trajecte cada dia des de Cuba fins a la base militar.
Una cuidadora de 73 anys
La Myrelia té 73 anys i és una de les cubanes més joves del grup. La resta té de 80 a 90 anys. Els responsables de la base l'han contractada i li paguen un sou de cuidadora. Ella és qui s'encarrega d'acompanyar els cubans a visitar el metge i a omplir el cistell al supermercat.
"Fa poc va morir un cubà que potser sí que havia begut poció màgica, perquè va viure fins als cent anys", indica la Myrelia. Van enterrar aquest home al cementiri de cubans, situat a un racó molt tranquil prop del mar.
La Myrelia viatjarà a Cuba la setmana vinent perquè vol conèixer el seu nét: "Volaré de Guantánamo a Miami i després de Miami a l'Havana. Seria més fàcil creuar la Porta Nord, però només la poden travessar els nostres familiars quan morim". Els responsables de la base obren la Porta Nord quan mor un cubà del grup perquè els familiars que viuen a Cuba puguin entrar i assistir a l'enterrament.
"La majoria de nosaltres serem enterrats aquí. Només dues persones van voler que les seves restes mortals tornessin a Cuba -afirma la Myrelia-. Ara bé, jo ho tinc molt clar. Estic molt agraïda als Estats Units, però jo sóc cubana".
